Llimacs

Informació? Ca! Als diaris no els demanem que parlin del món, sinó de nosaltres. Volem veure’ns-hi, busquem un mirall, sense el qual ens sentim en evidència –o sia, sols. Volem que ens repeteixin els ulls i ens agombolin. Som egocèntrics i deficients alhora, talment la flama d’una espelma. Pensem, però busquem algú que estiri la cadena per nosaltres. Som líquids, que diu Bauman -mollericosos i deliqüescents, faig jo, si em permeteu l’annex. Quasi que ens podríem tirar la canya part dedins, vejam si piquen. Però sóm prudents i no ho fem –no fos cas que, en absència manifesta de peixos, ens deprimíssim. Som com llimacs, aparents, amb aquell deixant de bava rellent darrere nostre. Dins una paella al foc tornem aigua i fum.