Amb els anys he après que les festes de Nadal són un indicador prou fiable de felicitat: si et deprimeixen o t’irriten, vol dir que no ets feliç; si et plauen vol dir que (potser) sí que ho ets; si et són indiferents, em temo que l’indicador cessa d’indicar res. El Nadal subratlla els nostres estats d’ànim: els depressius es deprimeixen i els alegres exulten. A mi els dies que van de Nadal a Reis em fan feliç per la senzilla raó que m’aporten descans i temps. Són dies per no anar enlloc, ni comprar res, ni regalar res a ningú, ni fer compliments... dies per deixar lliscar el temps i omplir-lo de mi. De vegades la felicitat no és sinó temps –perquè som un desfet de temps i anhelem, sobretot, surar de nou.
Avui, a BCN
Fa 10 hores
4 comentaris:
Joan, per mi el Nadal representa, més que cap altra època de l'any, la continuïtat de la memòria. És a dir, que estic molt d'acord amb el que dius. I, com a tu, a mi també m'agrada molt el Nadal
Bon any Joan! A mi no m'agrada el Nadal, però de sempre, fins i tot ja de jove. Sóc dels qui desitja ser ja al 5/6 de gener, que és l'important d'aquestes festes, sobre tot per la mainada, més ara que tinc quatre nets.
Bon any, Jordi. Sí, d'alguna manera, el Nadal ens ressitua, ens recorda que som una baula entre les altres baules, restableix la noció de continuïtat.
Bon any, Francesc. Caram!, en el teu cas, és clar que per estar una mica bé t'has d'esperar al 6 de gener. Va, que ja falta poc!
A gaudir doncs dels dies que queden.
Bon any i que els reis siguin generosos
Publica un comentari a l'entrada