Diu Joan Puigcercós que el guerrer anticrosta Joan Ferran és una excepció dins el PSC, i que prova d’això és “la pràctica diària” dels socialistes catalans i de José Montilla en àmbits com la política lingüística i el finançament. Ferran s’estranya “que Puigcercós pari atenció en mi. Si sóc tan rèmora i poca cosa en el PSC, que no inverteixi temps en mi".
Ferran té raó, i Puigcercós no. El diputat socialista s’ha especialitzat en la croada contra els continguts catalanocèntrics a TV3 i a Catalunya Ràdio perquè s'ho creu i perquè el seu partit li ha assignat aquesta funció. La defenestració d’en Bassas a l’encara “ràdio nacional de Catalunya” i la hiperespanyolització –sí: híper– dels informatius de TV3 són una mostra del seu èxit (d’ell i del seu partit). Les “proves” que invoca Puigcercós fan riure. La mica de política lingüística del PSC consisteix a fer algun gest a favor del català mentre posa més espanyol a les escoles, a la ràdio i a la televisió, mentre no fa res per l’oficialitat del català a Europa ni per la supervivència de TV3 al País Valencià. Del finançament val més no parlar-ne.
Joan Ferran, ¿una excepció dins el PSC? Ni prop fer-hi. M’espanta que el probable cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions catalanes s’autoenganyi d’aquesta manera, o ens vulgui enganyar a tots -no sé què és pitjor. ERC continua necessitant una teràpia de xoc. Llàstima que, de xoc en xoc, qui hi perd és Catalunya.
Ferran té raó, i Puigcercós no. El diputat socialista s’ha especialitzat en la croada contra els continguts catalanocèntrics a TV3 i a Catalunya Ràdio perquè s'ho creu i perquè el seu partit li ha assignat aquesta funció. La defenestració d’en Bassas a l’encara “ràdio nacional de Catalunya” i la hiperespanyolització –sí: híper– dels informatius de TV3 són una mostra del seu èxit (d’ell i del seu partit). Les “proves” que invoca Puigcercós fan riure. La mica de política lingüística del PSC consisteix a fer algun gest a favor del català mentre posa més espanyol a les escoles, a la ràdio i a la televisió, mentre no fa res per l’oficialitat del català a Europa ni per la supervivència de TV3 al País Valencià. Del finançament val més no parlar-ne.
Joan Ferran, ¿una excepció dins el PSC? Ni prop fer-hi. M’espanta que el probable cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions catalanes s’autoenganyi d’aquesta manera, o ens vulgui enganyar a tots -no sé què és pitjor. ERC continua necessitant una teràpia de xoc. Llàstima que, de xoc en xoc, qui hi perd és Catalunya.
3 comentaris:
Quina dèria vos manté persistent en adolorir la nostra consciència nacional amb les constants referències a tota mena d'esbirros i gentalla?.
A qui voleu convèncer tanmateix?
Persistiu de la mateixa manera en la creença de la bonassa d'oportunistes i trepes?
Catervàrics tots plegats!
Deixeu d'escarnir-nos, please*!!!
(*)Avui dia 20 el món comença un nou cicle tenyit de melanisme ianki. En l'aire dels descreguts s'hi respira la por del capoll tot tement que la crisalització no acabi amb melanosi!
No vull convèncer ningú, Anònim. De debò: estic curat de la dèria de voler convèncer ningú de res. Escric per diversió i per teràpia, per endreçar idees i compartir-les i millorar-les i fer-les créixer. Sobretot, escric perquè hi ha una pulsió visceral que m'hi empeny. Com a molt, tinc interès a cridar l'atenció sobre alguns fets que em semblen significatius que i ajuden -crec- a entendre coses. De veritat, em sento lluny de l'estranya mania de voler convèncer ningú de res.
Si és per diversió ... res a dir. Tothom gaudeix com bé li plau ... però no saps com pateixo llegint-te sobre aquesta gentalla! No pas per mi, per tu! Em dol que et facis mala sang. De veritat no s'ho valen! Dels darrers quatre darrers posts la meitat els has dedicat a aquesta penya. Redéu quin mal son. Ja sé que és el pa de cada dia però no cal que ens ho rebotis a la cara.
Publica un comentari a l'entrada