Es demana Borges, al conte de títol El Congreso: “¿Habrá en la tierra algo sagrado o algo que no lo sea?”.
Assaig de resposta: No hi ha res sagrat –la vida humana tampoc: deplorem els assassinats per egoisme d’espècie (i ni tan sols això serveix per evitar les matances).
Avui, a BCN
Fa 10 hores
4 comentaris:
Com a substantiu hi haurà tot allò que hom vulgui o li plagui.
En canvi com a adjectiu podem jugar amb l'actualitat i dir que probablement no hi ha res. Com podríem dedicar res a allò inexistent?.
D'altra banda si volem entendre-ho com a quelcom digne del màxim respecte respecte tal vegada haurem de remetre'ns a considerar les diverses escales de valors humanes. A la fi, però, totes, com els manaments (oportuna referència bíblica en aquest tema)convergiran en allò que mou el món: el diner.
Deu ser molt elevat...però no he entès res d'aquest comentari!
Jo tampoc l'he entès. I ja posats afegiré que, si l'àmbit del sagrat no és d'aquest món, poc em serveix per referir-me a les coses del meu món. Passa que n'hi ha que usen l'adjectiu "sagrat" per referir-se a coses o persones que són mereixedores del màxim respecte -que fan, doncs, un ús metafòric de la paraula. Però jo ja faig prou parlant de respecte. No em cal enfilar-me més amunt.
Probablement Déu no existeix...
El fil d'aquesta proposició en porta qüestionar l'adjectivació de "sagrat" a qualsevol cosa...
En canvi SAGRAT com a substantiu és de lliure albir. El meu gat l'anomeno Sagrat i assajo la meva resposta a en Borges afirmant l'existència del gat Sagrat.
Elevat? No gràcies.
En tot cas hermètic ...
Del respecte n'hauríem de ponderat la subjectivitat ... no fos cas que esdevingués indulgència.
Com a exemple preneu l'Esglèsia Catòlica i tot el seu llegat de respecte a la vida, amb la Inquisició i les croades per citar-ne algunes de les seves gestes.
Publica un comentari a l'entrada