D’un temps ençà s’està posant en qüestió la biografia i la identitat de Leonardo da Vinci o Lleonard Vinci. Cosa bona, perquè els coneixements que tenim del passat estan farcits d’errors -de vegades de mentides- que cal anar detectant i corregint. En el cas del polifacètic i genial artista toscà, hi ha alguns indicis que obliguen a revisar el personatge.
En primer lloc, el quadre La dama de l’ermini conté una llegenda, a dalt a l’esquerra, en majúscules, que fa així: LEONARD’AVINCI; no és cap rúbrica, doncs: sembla més aviat una inscripció que remet al propietari de la pintura.
En segon lloc, a molts llibres s’afirma que en el quadre La Verge de les roques apareix una araucària, però si hom l’observa detingudament potser hi veurà un margalló. Discutible? I tant! Benvinguda doncs la discussió.
En tercer lloc, hi ha l’escut d’armes de l’artista i enginyer militar. José Luis Espejo, a Leonardo. Los años perdidos, ens fa saber que l’escut del prohom és el de les armes reials catalanes: tres barres vermelles sobre fons daurat. Vegeu-lo aquí, entre d’altres.
En quart lloc, hom ha localitzat una carta de Cèsar Borja, fill del papa -recordem-ho: membres de la Casa Reial catalana- al seu “dilecte familiar Leonardo Vinci”. El fragment fa així: “Commettemo et Commandamo the al nostro Prestantissimo et Dilectissimo Familiare Architecto et Ingengero Generale Leonardo Vinci dessa ostensore…”.
En cinquè lloc, es dóna la circumstància que la mecenes artística de Vinci era Beatriu d’Este, néta del rei Ferran de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim. Casualitat?
En sisè i (de moment) últim lloc, és curiós constatar que hom ha assignat a Lleonard Vinci una biografia plebea –inversemblant– que és ben bé la mateixa cançoneta que ens han venut sobre Colom i Marco Polo, tots d’orígens humilíssims si hem de fer cas de la historiografia oficial, obviant que això no lliga amb uns personatges que es relacionaven amb reis i papes amb tota naturalitat.
¿Cal dir que darrere aquestes observacions hi ha en Jordi Bilbeny? N’hi ha que trobaran impertinents aitals consideracions, perquè dissonen amb les lletanies de lloro que són el pa de cada dia a les universitats catalanes. Hi ha sords que cobren per ser-ho.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 9 hores
9 comentaris:
Benvolgut Joan Casalpeu. Sóc el José Luis Espejo, autor de "Leonardo los años perdidos". Només volia fer-te algunes puntualitzacions:
- César Borgia era fill del Papa Roderic de Borgia, no Papa en si mateix.
- El margalló, que jo sàpiga, apareix en dos quadres de Leonardo: "L'adoració dels mags" i "La Verge de les roques". Jo no l'he trobat a "L'anunciació".
- El detall de l'escut dels Da Vinci (que representari el Regne de Mallorca o el Comtat de Foix) és, per a mí, el menys important pel que fa a la possible ascendència catalana de Leonardo.
- Tot i així, Leonardo és italià. Que la seva família arribés a Itàlia dos segles abans del seu neixement, des de Catalunya, no ho invalida.
- Voldria "trencar una llança" en favor de la ciència oficial. Sense ella no ens arribaria informació rellevant. D'altra banda, els meus contactes amb varis representants de relleu d'aquesta suposada ortodòxia han estat satisfactoris i enriquidors. Ells m'ha ofert el seu suport explícit sempre que -per raons òbvies- sigui en àmbits no acadèmics. He tingut el suport d'un catedràtic molt competent de la UAB i del director del Museo Ideale de Vinci, el Sr. Vezzosi, màxima autoritat en la matèria. Ell m'ha enviat informació valuosa i m'ha animat en la investigació. Continuem estant en contacte. En definitiva, no veig un "boicot" per part de la ciència oficial.
Sense més,
José Luis Espejo.
Moltes gràcies per les puntualitzacions, José Luis. I per les correccions -efectivament, m'he confós: volia dir "La Verge de les roques", no "L'anunciació"; i Cèsar Borja era fill de papa, no papa.
Ara bé, no he dit que Leonardo (o Lleonard) Vinci fos català -pobre de mi: no ho sé-, i tampoc he dit que no fos italià. M'he guardat prou de fer cap afirmació d'aquesta mena. Dic només que aquests aspectes de la seva biografia conviden a revisar el que en sabem. Cosa que tu -disculpa'm si et tutejo- ja has fet. Gràcies de nou.
Hola de nou, Joan.
Bé, perdona si he semblat brusc. No ho pretenia. Ni jo ho sé tot sobre Leonardo, ni tu tens per què saber-ho tot sobre els Borja o l'obra pictòrica de Leonardo.
Sí, jo em mullo al meu llibre: sostinc sense cap marge de dubte que Leonardo tenia família d'origen català:
- Primer, perquè Da Vinci, des del meu punt de vista, deriva de Da Vinciano, nom amb què era coneguda la vila de Vinçà, al Conflent, al segle XIII.
- Segon perquè, de fet, Leonardo podia tenir parentela a Barcelona: el germà d'un besavi seu va viure 40 anys en aquesta ciutat, i hi va morir. Segurament deixaria família, que estaria emparentada amb Leonardo. Potser ell ho sabia.
- Tercer, perquè bona part de les seves amistats i coneixences eren d'origen català: els Borja (Cèsar Borja), els Melzi (de la branca catalana dels Melció), i potser els Alió (Leonardo va coincidir, a la cort de Francesc I, l'any 1518, amb un poeta que es deia Gian -no sé què- Allione, molt amic -com Leonardo- dels francesos).
Ara estic investigant altres coneixences, que donaré a conèixer oportunament. Algunes d'elles són de relleu.
El tema dóna molt més de si. Hi continuo investigant. El teu suport, així com el dels lectors i els "bloggers", m'és molt útil, a falta d'un suport més oficial (a nivell econòmic, és clar).
Sense més, afectuosament,
José Luis Espejo.
No saps com agraeixo els teus comentaris, José Luis. Ara et faré una confessió que diu mal de mi: el teu llibre sobre Leonardo el conec per referències -encara no l'he llegit. Això que tens l'amabilitat d'explicar-me no em sorprèn -ho sospitava- però en desconeixia les dades. Sobretot, m'impressiona la qualitat i la solvència de la investigació que hi ha al darrere. Permete'm que expressi l'admiració que sento per la feina que estàs fent. No cal dir que t'encoratjo a continuar.
Jo, de moment, m'afanyaré a comprar el teu llibre i llegir-lo -i si pot ser comentar-lo en aquesta modesta guingueta.
Salutacions molt cordials.
Si en voleu un'altre per afegir-hi, ja li havia comentat a en jordi Bilbeny fa un parell d'anys...
Un dia a la Llibreria Canuda del meu amic Santi Mallafrè, fullejant revistes sobre l'art català medieval (fulletó tamany quarto) vaig trobar un sant sopar (era tambè un fresc possiblement d'una esglèsia catalana), més deteriorat que el de Lleonart i uns 50-90 anys més antic, peró que el recorden totalment en estil i contingut, incloent el Sant Joan -Maria Magdalena, la pega és que tancaven i el vaig deixar, peró buscant es pot tornar a trobar era sobre art català, pot-ser s.xv?....
Benvolgut Joan:
Em podries informar sobre la suposada carta de Cèsar Borja a Leonardo, on sembla indicar que serien parents?
José Luis Espejo
Hola, José Luis.
¿Em pots trucar demà (dimarts, 18/11/08)a la feina i quedem entesos? El telèfon és el 93 795 96 03. M'hi trobaràs entre les 9h i les 12h.
Una abraçada.
Benvolgut Joan:
Intentaré trucar-te demà (pel 20-11-08). Perdona, no l'havia vist fins ara.
José Luis Espejo.
Publica un comentari a l'entrada