La
Núria Amat és una senyora que al seu dia va signar el
Manifiesto por la lengua común de Savater i companyia, i es va encendre i va proferir insults ditiràmbics contra el conseller de Cultura de la Generalitat perquè a Frankfurt, essent convidada la literatura catalana, hi va anar la literatura catalana. I ara aquesta donzella rep el Premi Ramon Llull per una novel·la que s’ha dignat escriure en català. Si la novel·la és bona, em sembla molt bé. Vol dir coses, això. Vol dir, per exemple, que els mentors de la cultura catalana no són viscerals ni es deixen endur pel ressentiment.
Molt bé. I ara jo em demano: Si fos al revés, ¿les coses també anirien així? Imagineu-vos que en
Víctor Alexandre fa una novel·la estupenda, en castellà i de mentalitat espanyola -en Víctor és capaç d’això i més-, i la presenta a un premi prestigiós de les lletres castellanes, a cara descoberta, i que la seva obra és, literàriament, superior a totes les altres que s’hi han presentat. ¿Guanyarà el premi?
Moralitat: els catalans gastem moltes contemplacions i molts escrúpols, i els espanyols no en gasten cap ni un. Cosa que els fa forts a ells i febles a nosaltres.
5 comentaris:
Des de la meva modesta opinió d'entesa en quasi res, penso que les persones han de ser conseqüents amb el que diuen, la majoria dels catalans som bilingues i amb dos dits de front la gent del carrer sap que no fa falta de manifestos perquè ho seguim sent , és mes, penso sincerament que si un idioma aquesta en desavantatge en alguns àmbits es precisament el català.
Es pot ser el que un és sense necessitat d' odiar o desmerèixer el que no és i penso que signar aquest manifest ha estat un error, tant com escriure'l.
Però et repeteixo no entenc de res i si crec, que per sobre de tot moltes vegades "la pela és la pela" i llavors si que no entren ideals ni escrúpols
Jo sols penso que escriure bé i fer-ho en una llengua, és molt difícil, i si has de canviar a una altra llengua que no domines tant, perquè no la uses i guanyar un premi en aquella llengua escrita que no domines, o és un xurro de magnituds increïbles o t'han regalat el premi.
Cosa a part serà que els catalans siguem més mesells o menys, segons a qui cal entregar o no un premi de 90M euros.
Quedi per endavant la meva admiració per la llengua castellana, però jo mai deixaré de ser de viure i d'escriure en català, una altra cosa serà que si un dia improbable guanyés un premi en castellà, fos traduït del català o escrit en castellà directe. Ja en parlarem aleshores.
Martona, jo sí que parlo des de la ignorància, perquè de la Núria Amat només n'he llegit el pamflet lamentable que he enllaçat. Només puc dir, doncs, que amb aquesta senyora em passa el mateix que amb Céline i amb Vargas Llosa -salvant les distàncies, esclar-: estic obert a admirar la seva obra, però no la seva persona.
Ferran, també ho pensat jo, això. És molt rar, això de canviar de llengua literària i caçar d'entrada un premi dels grossos. Fa malpensar. Però vaja, de moment m'he de creure que el jurat sap el que es fa, i que vol fer-ho bé.
Salutacions.
un premi vinculat a Planeta? uf, ni ganes, si més no fins que no passin cinc anys pel cap baix, allò de la prova del cotó.
I no fem així un desprestigi al premi? No he llegit aquesta senyora i em posiciono com tu, diferenciant obra i persona ... però fa tuf.
Aquí un Montilla pot ser president. Podria ser-ho a la Moncloa un català?
Publica un comentari a l'entrada