Del càlid encís de les mitges gruixudes de niló

Les mitges gruixudes han tornat. Per al bé d’elles i per al goig d’ells. Unes mitges de niló espesses, sofertes de color (surenc, nocturn, marró foscant), que s’arrapen a les cames i les fan boniques. Dins aquest embolcall, les extremitats de les dones adquireixen un relleu amabilíssim, una esveltesa consistent i sòbria, d’aire romàntic, que realça, per contrast, el capitell de nacre que mira i somriu, la flor dels llavis.

Elles ja no es constipen, abrigades així; i ells acullen la proferta amb alegria carnal, perquè l’efecte és el d’una descàrrega elèctrica que interpel·la la libido. Queden enrere els hiverns orfes de cuixes femenines, les formes amagades sota els camals dels pantalons o els vestits de caient llarg. El fred ja no és excusa per celar els contorns suggerents, les càlides siluetes que de cintura en avall ens envesquen. Els hiverns, ara, són tota una altra cosa.