dijous, 15 d’abril del 2010

Quinze notes contra la personalitat

1. La personalitat és mentida: sempre som «algú altre».

2. La personalitat és un paracaiguda que serveix per a posar-te en el món. En pic hi ets, però, l’invent ja no fa servei i el millor que pots fer és desempallegar-te’n.

3. La personalitat et fa previsible; cal ser imprevisible.

4. L’ideal és ser allò que al capdavall som: Ningú -així et deixen en pau.

5. Però per arribar a ser Ningú s’ha de tenir una forta personalitat (i, un cop arribats a port, llençar-la per la borda).

6. La personalitat és un puzzle impossible: no sabem muntar-lo i costa Déu i ajuda desmuntar-lo.

7. La personalitat és una peça de roba interior que engavanya –i, ai uix! sempre allà mateix, suada, tacada de secrecions.

8. Una gran personalitat és un tumor que se’t menja per dins.

9. Com més personalitats tinguis, més fàcil és que l’encertis.

10. Al revés també funciona: desballestar-se, ser menys que un; saber-ho i conformar-s’hi.

11. La personalitat és una invitació a l’encabotament i la mania.

12. La personalitat és combustible: moltes de juntes fan un perill d’incendi molt gran.

13. Quin goig, veure les filles com es construeixen la seva personalitat mentre jo destrueixo la meva!

14. Fuig de tu i l’encertaràs (o t’equivocaràs d’una altra manera, cosa que per si sola ja és un guany).

15. Els caníbals són els qui ho han entès millor; en cas de dubte, adreceu-vos a ells.

4 comentaris:

Jo ha dit...

Quin gran apunt!!!
M'agrada aquest post!!
Enhorabona!!

Anònim ha dit...

És vostè supermegacreatiu, com li vull el cap!!!!!
Pregunta: És vostè el mateix Joan Calsapeu-Layret?

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, visitadors anònims. Però no digueu això, sisplau, que em posaré vermell... Molta gent em confon amb en Calsapeu-Layret. Jo em dic Calsapeu Cabot -fa uns quants anys vaig invertir l'ordre dels cognoms: és per això que sóc una mena de nouvingut al clan dels Calsapeu.

Jordi ha dit...

Llegits els punts de l'escrit, i d'acord amb el seu missatge, val la pena de fer-ne una lectura que vagi del 15 a l'1.

I, lluny d'aquestes modernitats!, recórrer a la modernitat primera i recordar-se d'Ulisses, "en ginys tan fèrtil"!, Ningú per a Polifem: "em dic Ningú i Ningú m'anomenen, sí, el pare i la mare i la colla que m'acompanya" etc.

Ah, l'Odissea!

Records!