Proveu de subratllar les frases d’un llibre mentre respireu: les línies us sortiran tortes. Amb el pensament passa el mateix: per a pensar condretament hauríem de cessar d’existir –viure atabala, torba i empallega el raciocini: som pensadors interferits. Amb el sentiment potser també passa: per a saber què sentim hauríem d’apagar el cervell, desendollar la intel·ligència i connectar els músculs amb l’ànima –som sentidors entabanats.Però si ho aconseguíem –pensar bé, sentir clar– no ens caldrien llibres: amb un de sol ja faríem, tindria un títol lul·lià tipus Arbre del coneixement i subratllar-lo fóra absurd; paralitzador, perquè no tindria sentit revisar el que sabem; i tal vegada anihilador, perquè el pes excessiu de massa veritat ens esclafaria. Faríem la fi dels llibres que, segons Wittgenstein, explotaran quan vegi la llum el llibre de l’ètica veritable. Un barrabum metafísic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada