Us faig cinc cèntims d’aquesta pensada que em plau compartir amb vós: «El moviment és fictici: onsevulla que vagis, sempre vas allà mateix. Tots els llocs del món són enlloc si tu no hi ets, i quan hi ets el lloc ets tu. Desisteix, doncs, i emprèn l’únic viatge inacabable i real: la peregrinació dins les penombres de la teva ànima».
Encabat, refer el camí que hem fet dins els vagons, replegar els papers i deixar les monedes on són -si encara hi són. Baixar de pressa a l’estació més transitada, plantar-nos en un lloc ben visible i observar els rostres que passen. Feta la feta, celebrar el poema amb un got de vi o de cervesa en un no-lloc o altre.
Encabat, refer el camí que hem fet dins els vagons, replegar els papers i deixar les monedes on són -si encara hi són. Baixar de pressa a l’estació més transitada, plantar-nos en un lloc ben visible i observar els rostres que passen. Feta la feta, celebrar el poema amb un got de vi o de cervesa en un no-lloc o altre.
1 comentari:
Joan! tens un premi al papallones!
:) una abraçada
Publica un comentari a l'entrada