Quan a un govern els confits li surten agres, daura píndoles. Vet aquí una llei general diacrònica i universal, el beabà de tot estudiant de primer curs de Ciències Polítiques. Les dades que el Departament d’Educació de la Generalitat de dalt ha fet públiques sobre el nombre de graduats en ensenyament secundari fan olor d’això. L’Ernest diu que el 21,4% dels alumnes matriculats el curs passat a quart d’ESO no s’han graduat; però no diu quin és el percentatge d’alumnes que han abandonat els estudis mentre cursaven primer, segon i tercer d’ESO. Cosa que és fer trampa, perquè per quantificar el fracàs escolar s’han de considerar els fracassos dels quatre replans, no només el de l’últim. Si ho comptaven així, el percentatge de fracàs potser s’enfilaria al 40%.Però és que encara hi ha més. Perquè hi ha un percentatge elevat d’alumnes de quart que obtenen el títol de graduat havent suspès tres o més matèries; les juntes d’avaluació els aproven per caritat política: són el fracàs escolar submergit (com l’economia que s’amaga d’Hisenda). Si els comptàvem, obtindríem la mesura real del desastre, que implica –crec– devers el 65% dels alumnes d’ESO.
La veritat sempre és aspra, però aquesta fa sang; admetre-la seria una cosa així com entomar una explosió nuclear. I això, la hipòcrita, covarda i benpensant societat catalana no vol assumir-ho.
4 comentaris:
T'asseguro que el percentatge és ben proper a aquest 65% que esmentes. Les juntes d'avaluació són cases de la caritat.
Si féssim bé la nostra feina i no fóssim cases de caritat el sistema guanyaria molt en qualitat. Però perdria en imatge, i al polític li interessa això darrer.
Així com jo ho entenc, la pregunta clau és: a qui beneficia realment aquest analfabetisme funcional?
David: caritat malentesa.
Puigmalet: passa que ens priven de fer bé la nostra feina; jo per als meus alumnes sóc "el que fa exàmens que no aprova ningú", i per als meus col·legues, "l'inadaptat".
Llorenç, ho saps tan bé com jo: els beneficia a "ells", que deia Fuster (a saber, als forts d'armilla i als seus sicaris, al franquisme de sofà, als sindicats del règim -que si no són verticals hi fan a prop-, a l'espanyolisme i els seus corifeus, al PSOE i al PP, a la caterva sapròfaga de tota la vida: als vividors de l'Espanya eterna).
Publica un comentari a l'entrada