dimecres, 8 de febrer de 2012

El cercle de la felicitat



Que ningú sàpiga que existeixes és una aproximació a la felicitat. La felicitat perfeta i plena deu ser no existir. Així doncs, no em feliciteu els aniversaris; feu l’efemèride del traspàs, si us vaga –i si us n’oblideu, no implica: el cercle es tancarà i també anirà bé. Oblidar que he existit serà la continuació lògica de la felicitat de desexistir.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que ningú sàpiga que existeixes és una aproximació a la felicitat (teva o dels altres?. La felicitat perfeta (teva o dels altres?) i plena deu ser no existir. Parlaves de Manuel Fraga potser?

L'escocell

Joan Calsapeu ha dit...

Escocell, ves per on, Fraga i jo tenim una cosa important en comú. Quines coses, no? Com és la vida!

Salutacions.