dimecres, 22 de febrer de 2012

Un secret que t'havia de dir



L’última cançó de Brams està basada en fets reals, esdevinguts a Bòsnia. Un soldat serbi abandona momentàniament els seus companys i va a veure un pagès que llaura el tros als afores d’un poblat. Li ha de dir una cosa important. D’això que fa, no sé si dir-ne bondat. Suposo que sí, a pesar de tot. De vegades confonem la bondat amb la passivitat. De vegades la maldat es cansa i llavors té aparença de bondat, però no ho és.

No és el cas del serbi. Deu ser una mena de bondat, sí. Un ressort activat en el fons de la memòria, el record d’un deute, una estranya solidaritat que lliga els vius i els morts i que es mou, d’un plegat, a favor dels primers.