dimarts, 14 de febrer de 2012

Somereta del Bon Jesús

O porquet de Sant Antoni, i també pastereta o cuc de bola. És un crustaci terrestre amb uns noms que ens transporten a l’imaginari del cristianisme de rondalla i vencill, el que concebia la gent menuda d’espardenya i esclop. Semblen armadillos en miniatura, s’atipen de detritus vegetals i quan se senten amenaçats es cargolen i fan una pilota. Habiten en llocs humits, sota pedres o rabasses, a les gleves assaonades i fresques.

Els porquets són, doncs, monjos i eremites a parts iguals, i potser és per això que ingressaren amb tant de frèndol al retaule del catolicisme ingenu, al costat de les marietes de llum, les cireretes del Bon Pastor, l’herba de Sant Joan (o pericó, que dóna l’oli de cop), els angelets (dent de lleó), les llàgrimes de Sant Pere (palets de riera, pedregall del camí), les arracades (o sabatetes, o xinel·les) de la Mare de Déu –o sia, la ballaruga o poltrú d’eruga. El poble baix sempre ha tingut instint franciscà i li ha plagut veure, en les expressions més humils de la naturalesa, el besllum de Déu.


PD: M'esmeno. El poble baix sempre ha tingut instint franciscà... fins al 1991, quan les entitats de crèdit li van fer creure que era ric, que tot era qüestió d'endeutar-se i que si no es comprava un Audi i no tenia vint camises pel cap baix i no anava de vacances a Tailàndia, era un pària. I llavors el poble baix va baratar franciscanitat per estupidesa.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Amb els nens ens en fèiem un tip de fer boletes amb els porquets de Sant Antoni. Molt millor que Eurodisney, on va a parar! :)

Joan Calsapeu ha dit...

Quan érem nens comandàvem exèrcits, com Tirant. Les formigues eren la infanteria; les someretes del Bon Jesús eren els carros blindats; les mosques i les marietes feien la força aèria. Li donàvem tres voltes a Eurodisney!