divendres, 10 de febrer de 2012

Causa de divorci



Escriu Kurt Vonnegut a Salt en el temps que, “actualment [1996] el cinquanta per cent o més dels matrimonis nord-americans fracassen perquè molts de nosaltres ja no tenim famílies nombroses. Ara, quan et cases amb algú, només t’emportes una sola persona”. L’escriptor explica que “quan les parelles es barallen no ho fan pels diners, ni pel sexe ni pel poder. El que de debò es diuen és: «No en tinc prou, només amb tu!»”. I broda el seu parer amb una cita d’autoritat: “Sigmund Freud deia que no sabia què volien, les dones. Jo sí que ho sé. Volen un munt de gent per poder-hi parlar”.

Traslladat el fato a Europa i havent passat una quinzena d’anys, jo no sabria dir quin és el percentatge de divorcis que fa al cas, però tinc la sensació que és elevat. Més que res, perquè oloro la nostàlgia per les famílies poblades d’un temps. I perquè estic enrevoltat de dones que tenen dos fills i sospiren pel tercer, de vegades pel quart i tot. Si l’edat i els diners ho permetessin… Ai del semental que avui no estigui disposat a una procreació generosa! Durant uns anys serà un bon entreteniment, però després el bescantaran a la callada i, un dia, una ventada el farà caure del podi.

3 comentaris:

anna ha dit...

També diu, crec recordar, que "un home, una dona i un fill no és una família, és una unitat de supervivència terriblement fràgil"...crec que es refereix, més aviat a que abans les famílies extenses tenies àvis, tietes, de tot al teu voltant i ara vivim aïllats tres o quatre als nostres pisos..i sí, les dones a vegades ens avorrim!!! jeje.. (has parlat d'un passatge que tinc molt treballat!!)

anna ha dit...

(continuo...) Tenim anyorança de la plaça, diria.

Joan Calsapeu ha dit...

Veig que el tens per mà, en Vonnegut. Anem bé. Com que a l'hort del món s'hi fa de tot, també hi ha el cas contrari. El d'Indianapolis també parla de la seva dona, Jane, que tenia una beca a temps complet al Departament de Rus de la universitat i l'hagué de deixar, queixosa, "perquè li havien contagiat un fill". I el director del Departament de Rus li va contestar: "Estimada senyoreta Vonnegut, l'embaràs és el principi de la vida, no el final".

Salutacions!