dimecres, 15 de febrer de 2012

Enemics de la humanitat

Tota nació és una bella construcció humana i un recer de la dignitat. És el continent que fa possibles les penínsules del jo –no hi ha illes, ja ho sabeu. Sense la nació fórem homes i dones a la deriva, nàufrags de rostoll o d’asfalt, arxipèlags submergits. Trinxar una nació és desfer moltes vides. (Diu Chomsky que “l’any 1650, aproximadament, el noranta-cinc per cent de la població d’Hispanoamèrica havia estat exterminada.”) Els qui es vanten d’haver anihilat tants pobles i malden per destruir-ne encara més, són enemics de la humanitat. Encarnen el Mal. Davant d’ells, les fronteres són necessàries.

3 comentaris:

Tirant lo Bloc ha dit...

Les arrels enforteixen. Sempre se n'han de tenir per créixer. Bon text.

Clidice ha dit...

No cal dir gran cosa més.

Cesc ha dit...

Cal constatar que pertot hi ha persones a la deriva, nàufrags de rostoll o d'asfalt, arxipèlags submergits. No sé segur si n'estan satisfets o no -hi deu haver de tot-, però existeixen.

No solen ésser gaire freqüents i em recorden una mica certs mestissos que no s'identifiquen plenament a cap de les seves dues -o més?- ètnies. I tot això no ho dic amb voluntat de criticar-los, tot al contrari.

Quant a les arrels, llur importància és relativa -potser molt relativa-, perquè sempre s'és a temps de canviar de direcció o d'introduir al nostre bagatge de la vida noves coses que no hauríem mai pensat incorporar.

Així doncs, cadascú es fa les arrels a mesura que passa el temps. El bagatge de la vida són les nostres arrels i nosaltres, quan ja som adults, triem ço que en formarà part. No hi ha ni tronc ni branques ni fulles, sols arrels que ens permeten alimentar-nos i sobreviure.

P.S.: Volia fer-me entendre i penso que no hi he reeixit. Bé, potser ho aclariré en un altre missatge.