Que ningú sàpiga que existeixes és una aproximació a la felicitat. La felicitat perfeta i plena deu ser no existir. Així doncs, no em feliciteu els aniversaris; feu l’efemèride del traspàs, si us vaga –i si us n’oblideu, no implica: el cercle es tancarà i també anirà bé. Oblidar que he existit serà la continuació lògica de la felicitat de desexistir.
