L'Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.
Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.
Catalunya, com a poble mil·lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és subjecte de drets col·lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unidesi pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.
Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.
L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.
Barcelona, 30 de juny de 2010
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 1 hora
5 comentaris:
Què sabrà el TC de llengua i de nació si no té idea de què és justícia!
El TC és una aberració postfeixista, una rèmora del franquisme; és el marmessor de l'herència del dictador, el sanedrí del falangisme transversal que travessa el PP i el PSOE, el vetllador de tot allò "atado y bien atado" (la indisoluble unidad...). Qui s'hi sotmet i diu que s'ha d'acatar la sentència esdevé còmplice i sicari del totalitarisme, i és un enemic de la nació catalana i de la democràcia.
(Ara, tot plegat no em sorprèn gota. El que em sorprèn és que encara hi hagi qui se'n sorprengui.)
Joan, amb el teu permís enllaço el post al meu facebok, gràcies
bé, sembla que comencem a moure'ns en la direcció adequada no?
Núria, permís concedit i gràcies per la idea: ara mateix l'enllaço també en el meu facebook.
Clídice, la societat civil catalana ja fa un parell d'anys que es mou en la direcció adequada; el 13S a Arenys de Munt, encara no fa un any, el tren de la llibertat va agafar velocitat, i ara sembla que fem una nova embranzida. Però a hores d'ara no s'està plantejant res que estigui a l'alçada de l'agressió que patim. La clau, esclar, està en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya: cal que les opcions independentistes obtinguin milanta escons, i cal, també, arrossegar CiU cap al dret a decidir de debò: que vol dir desafiar l'Estat, convocar un referèndum d'autodeterminació, guanyar-lo, proclamar unilateralment la independència i defensar-la amb ajut internacional. Coratge i audàcia.
Publica un comentari a l'entrada