Maleducats

Unes tres-centes persones es van concentrar ahir a la placeta de l’Església d’Arenys de Mar per protestar contra les multes imposades a uns quants empresaris que, desafiant la Llei de política lingüística, es neguen a oferir també en català els seus serveis. Em sembla molt bé que facin visible el seu desacord i desitjo que ho puguin fer sempre que vulguin, ara i demà, a la Catalunya autonòmica i a la Catalunya independent. Perquè ells també són Catalunya i aquest és un país de llibertat.

Els concentrats parlaven d’atropellament dels seus drets civils i clamaven que no haurien d’estar obligats a tenir papers i rètols en català. És curiosa la percepció que tenen de tot plegat, perquè l’única llengua que a Catalunya està atropellada és el català, perquè a tots els països normals la llei garanteix l’ús de la llengua pròpia en molts àmbits, i perquè això no té res a veure amb els drets civils. Els drets civils són tota una altra cosa. El que fan aquests senyors (i senyores) és com posar el crit al cel perquè el codi de circulació els obliga a conduir per la dreta, i s’exclamen perquè, si s’avien pel carril de l’esquerra, els cau una multa. Greu atropellament dels seus drets civils, com hi ha món.

L’espectacle que feien aquesta gent –quasi tots vinguts de fora d’Arenys– era pintoresc. D’un pintoresquisme retro que feia tombar d’esquena. Però mira, cadascú és com és. Els concentrats d’ahir passen el dia a dia dins una escudella ideològica que els priva d’entendre què són: ocupants. Però com que això no ho entendran mai, suggeriré un altre adjectiu que és igual de cert però que s’entén millor, perquè viu al marge de coordenades ideològiques: maleducats. Que és com es coneix universalment les persones que, ungides de prepotència, no saben estar en el lloc on viuen.