“Té, aquesta és per a tu”,van dir els llavis menuts.
I la cullereta es va deixar estimar
dedins la boca i vaig ensalivar
la mica de xocolata que pintava
el mascaró de proa de la barca.
I em vaig enviar el petó sencer,
talment l’oceà quan engoleix
un galiot estibat de riqueses
i calla el plaer de posseir-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada