La bultra

Diumenge passat érem a Os de Balaguer, a la Noguera. Vam fer una estada de tres dies al monestir de les Avellanes, amb la idea de relaxar-nos (idea fallida, perquè ens hi vam endur les menudes). Però almenys vaig tornar a casa amb una paraula nova en el sarró: bultra. La bultra és el nom de la revista cultural de les entitats de Balaguer. El Fabra no recull la paraula, però l’Alcover-Moll sí, significant ‘1. Conjunt d’arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa’ (això, a la Noguera i a l'Empordà), i ‘2. Arbreda de vora els rius i rieres’ (això, a Balaguer). [vg. foto superior] El DIEC1 recull ambdues accepcions i el DIEC2 les confirma (només que esporgant un matís que parlava de “fullatge caduc”). Però encara no he trobat una proposta d’etimologia per al vocable –que hi deu ser, esclar.

Bultra fa tota la cara de ser un mot preromà (probablement un celtisme), perquè no se li lluca per cap vent l’avior llatina. És molt probable que l’accepció de Balaguer sigui la més antiga (i la que s’acosta més al significat pristí) i que l’accepció 1 sigui una extensió d’aquella. Allò estrany és que un nom comú com aquest, de rendiment alt i amb una gran aptitud locativa, no hagi generat topònims importants. Forçat n’hi ha d’haver. I se m’acuden dos candidats: les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà, a la plana de Vic, i Buitrago del Lozoya, un municipi que està 75 km al nord de Madrid. Les etimologies que s’han proposat en tots dos casos no són convincents: de Voltregà es diu que potser és un derivat del llatí VERTRAGUS (‘gos corredor, llebrer’); quant a Buitrago, s’invoca el nom del cabdill moro Bab Táriq, el qual, després de conquerir la Toledo visigoda, va fer cap al nord passant per aquest port, que es va empeltar del nom del conqueridor. Tot plegat s’aguanta com una cadira trencada.

En canvi, si parem atenció al fet que tots dos pobles estan assentats a tocar d’un riu, té solta pensar que els nuclis urbans es van aixecar on hi havia una bultra, o devora una bultra, i això explicaria els noms (quasi bessons!) de Voltregà i Buitrago. Fixeu-vos-hi: les Masies de Voltregà es troba a la dreta del Ter [foto d'enmig], que (segons la GEC) “forma el límit natural del sector més oriental del terme”. I Buitrago del Lozoya és descrita així al web Sierranorte.com: “Su casco urbano se asienta sobre un promontorio que forma una herradura sobre el río Lozoya, entre los embalses de Riosequillo y Fuentes Viejas”. [vg. foto inferior]

Vaja, que tinc la impressió d’haver trobat, en la bultra noguerenca, la clau de volta per explicar dues etimologies incertes; i segur que n’hi ha més. Però potser vaig més errat que un condó en el Vaticà. Si és així, no em sabrà greu que m’esmeneu; al contrari: ho agrairé.