No sé si esteu al cas del que li va passar a l’Àngels Monera i a la seva família, el passat 3 de setembre, al matí, a l’aeroport de Girona. Si no en sabeu res, us resumiré els fets. L’Àngels i companyia es disposaven a volar cap a l’Alguer i van fer la temeritat d’adreçar-se a uns guàrdies civils en català, per la qual cosa la van amonestar, i davant la negativa de l’Àngels a canviar de llengua, descordaren verbalment la seva prepotència, la (mal)tractaren amb menyspreu i la dugueren a les dependències del cuerpo armado, on la van sotmetre a un interrogatori sobre filologia i geografia política: “¿Reconoce usted que Gerona está en España?”, “¿Reconoce usted que el español es la lengua oficial de España?”.Quan la van deixar anar, el vol estava tancat i es van quedar a terra. Van haver de comprar passatges nous amb direcció a Càller (a l’altra punta de l’illa), pagar-hi una nit d’hotel, llogar un cotxe per desplaçar-se a l’Alguer i pagar l’habitació que hi havien reservat. En tornar a casa, l’Àngels va denunciar els fets a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística, i potser és per això que ha rebut una citació com a acusada en un judici de faltes per “desórdenes públicos”, que tindrà lloc dilluns que ve (22 de febrer) a Santa Coloma de Farners.
Fa tant temps que passen, aquestes coses; les hem repetides tant, les protestes davant aquests fets; i són tan inútils, totes les denúncies d’aquests abusos, que parlar-ne (o escriure-hi, com faig jo ara) no és sinó una mostra més d’impotència. I ja n'hi ha prou d'aquest color. Ara ja no toca protestar ni entonar arguments. S'ha acabat. Arriba el dia en què la dignitat ja no es defensa amb raons, sinó amb fets. Ara toca actuar. Amb violència si cal (que és l’únic llenguatge que entenen aquests quídams). Catalunya necessita un Govern que acudeixi en auxili dels catalans que, com l’Àngels Monera, són atropellats per les forces d’ocupació espanyoles. Ens cal un conseller d’Interior que, en un cas com aquest, enviï els Mossos a l’aeroport de Girona, detinguin els energúmens uniformats, els desarmin, els emmanillin, els entaforin en una furgoneta amb el dipòsit ple i els deportin a Espanya, amb instruccions amb lletra majúscula perquè no tornin mai més a Catalunya. I si oposen resistència, se’ls redueix a cops de kubotan; i si en surten amb un parell de costelles trencades, ja els adobaran a l’Hospital 12 de Octubre.
Això no ho dic pas en sentit figurat. No faig cap metàfora. Tinc la ferma convicció que fer això és una obligació elemental del Govern de Catalunya, i no votaré ningú que no es comprometi a actuar talment. Sóc conscient de les conseqüències que tindria un gest de dignitat, un acte de sobirania com aquest: s’obriria un conflicte internacional amb Espanya i aviat arribarien a Catalunya mediadors de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Doncs que així sigui. El camí és aquest, i no cap altre.
Fa tant temps que passen, aquestes coses; les hem repetides tant, les protestes davant aquests fets; i són tan inútils, totes les denúncies d’aquests abusos, que parlar-ne (o escriure-hi, com faig jo ara) no és sinó una mostra més d’impotència. I ja n'hi ha prou d'aquest color. Ara ja no toca protestar ni entonar arguments. S'ha acabat. Arriba el dia en què la dignitat ja no es defensa amb raons, sinó amb fets. Ara toca actuar. Amb violència si cal (que és l’únic llenguatge que entenen aquests quídams). Catalunya necessita un Govern que acudeixi en auxili dels catalans que, com l’Àngels Monera, són atropellats per les forces d’ocupació espanyoles. Ens cal un conseller d’Interior que, en un cas com aquest, enviï els Mossos a l’aeroport de Girona, detinguin els energúmens uniformats, els desarmin, els emmanillin, els entaforin en una furgoneta amb el dipòsit ple i els deportin a Espanya, amb instruccions amb lletra majúscula perquè no tornin mai més a Catalunya. I si oposen resistència, se’ls redueix a cops de kubotan; i si en surten amb un parell de costelles trencades, ja els adobaran a l’Hospital 12 de Octubre.
Això no ho dic pas en sentit figurat. No faig cap metàfora. Tinc la ferma convicció que fer això és una obligació elemental del Govern de Catalunya, i no votaré ningú que no es comprometi a actuar talment. Sóc conscient de les conseqüències que tindria un gest de dignitat, un acte de sobirania com aquest: s’obriria un conflicte internacional amb Espanya i aviat arribarien a Catalunya mediadors de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Doncs que així sigui. El camí és aquest, i no cap altre.
2 comentaris:
No puc estar més d'acord en l'actuació que descrius dels Mossos. A sobre que és vexada, encara l'acusen? Quina merda de "justícia", aquesta!
Et prendràs unes vacances democràtiques ben llargues! Estigues tranquils. No et caldrà llegir cap programa electoral en una pila d'anys! La literatura t'ho agraïrà!
Publica un comentari a l'entrada