¿Sabeu en què s’assemblen el beat Josep Samsó de Mataró i el cardenal Vives i Tutó de Llavaneres? En el fet que la memòria que se’ns proposa en relació amb ells és selectiva. Els esforços que darrerament s’han fet per a restaurar-ne el record i enaltir llurs figures ometen informacions rellevants. En certa manera, tots dos estan idealitzats. Cosa que és humanal i comprensible: si jo ara fes cuec, vull pensar que els amics mirarien de recordar els meus encerts i deixarien de banda els episodis galdosos. Tots en tenim, de drapets bruts, i no ens fa mica de gràcia veure’ls exposats a l’estenedor.Per això és normal que els beatificadors de Josep Samsó callin segons què. L’ara beat tingué una fi dramàtica l’estiu de 1936, quan un escamot d’anarquistes el van assassinar en el cementiri de Mataró. Diuen que el sacerdot no aprofitava els sermons –com feien tants altres- per a dir pestes de la República. Tant és. Baldament ho hagués fet, la seva mort hauria estat igual d’injusta. El que no han dit per aquests cenacles de Déu és que Josep Samsó s’envoltava de devotes adinerades i es treia un sobresou venent-los parcel·les de cel. Una d’aquelles operacions especulatives està documentada: en parla el meu amic Joan Jubany i sobretot en Miquel Torner.
El llavanerenc Josep de Calassanç Vives i Tutó també té les seves vergonyes, degudament dissimulades. Perquè resulta –ja ho vaig fer notar en un apunt de fa dos anys- que l’il·lustre purpurat va posar tota la seva influència i capacitat de treball (que era molta) al servei de la Sodalitium Pianum, una organització secreta destinada a recollir informació sobre els catòlics sospitosos de “modernisme” (ço és, els partidaris que l’Església catòlica fes les paus amb el liberalisme, el positivisme, el laïcisme i la democràcia). Que era un integrista, vaja. I no és estrany, doncs, que la carcúndia franquista aixequés l’any 1950 el cenotafi que avui presideix l’entrada a Llavaneres quan, venint de l’autopista o de l’N-II, fem cap al poble.
7 comentaris:
"ca monus" no? i després van i per "la nostra" en donen tota la fanfàrria :( i el senyor papa aquell vinga dir que s'oposin a les lleis d'igualtat i embolica que fa fort!
aixó de vendre parcel·les al cel no és nou. A Santa Perpetua de la Mogoda després de la guerra un capellà molt simpàtic va fer una bona ensigalada a unes quantes iaies beates.
A Mossen Jaume que tenia 94 anys i havia estat sempre un bom home i capellà el varen matar uns milicianus de la CNT o el POUM camí de Matadepera i s'hi varen pixar i cagar al damunt, i no l'han fet beat.
No hi veig cap delicte en vendre parcel·les de cel a gent adinerada!!!! Robar a un lladre, mil anys de perdó, deien. No?
Ep! Jo no he dit pas que sigui delicte. Trobo que és una operació de compra-venda legítima: si la compradora creu en la utilitat del producte que li venen, servidor no hi tinc res a dir. En tot cas és Hisenda qui hauria de posar el crit al cel -he he- davant un cas de... no sé si dir-ne economia submergida o enlairada.
El que em fa ràbia és que amb tant d'enrenou acabem donant credibilitat a tot un acte de reafirmació partidista. La beatificació no era res més que un acte de mostra d'atributs en un moment de debacle imparable del catolicisme. Poca cosa més. Creus de veres que té cap valor santificar ningú? Si els mateixos premis Nobels ja no se'ls empassa la gent. Per tant deixem que cadascú faci la campanya publicitària o de merchandising que li plagui.
El Sr.Samsó no era ni tant bo ni tant dolent. Era fill d'un temps i d'un país. D'unes circumstàncies que el van empresonar com cap de nosaltres no ho desitjaria ara.
Deixem-lo qu edescansi en pau.
En lloc no està escrit que un beat o un sant de l'Església Catòlica no pugui tenir les seves debilitats com qualsevol altre fill de Déu o com qualsevol Sant Pere que arribà a negar a Jesucrist a l'hora de la passió.
A mi el que més m'ha sorprès de la història és que el Dr. Samsó acabés tornant els diners. Davant d'un jutge hagués estat molt complicat demostrar que l'àvia havia perdut el senderi i eren molt freqüents les donacions a l'Església Catòlica, però en aquells moments històrics potser el Dr. Samsó es va estimar més no embolicar més la troca.
Jordi, gràcies per la teva puntualització. En redactar l'apunt, havia oblidat aquest detall: Samsó va tornar els diners (si més no, en un cas). És un detall rellevant, i oblidar-lo ha estat injust per part meva. Quan es fa això que se'n diu "memòria històrica", no n'hi ha prou de dir la veritat: cal dir-la tota.
Publica un comentari a l'entrada