Servidor vaig tenir la mala sort geogràfica de néixer a Llavaneres –sortosament, ara no hi visc. Durant molts anys me’n donava vergonya i em sentia obligat a donar explicacions. Ara continuo sentint vergonya però ja no dono explicacions a ningú perquè he madurat, i la maduresa ja ho té, això. El fet és que allí hi tinc arrels i família propinqua, i això i la proximitat fa que de tant en tant exerceixi de sac-i-arpelles (sia per organitzar un esclafit poètic, jatsia per coure una consulta sobre la independència de Catalunya). Per mal o per mal, Llavaneres és el meu poble i cal fer-hi coses com si fos un poble normal. Com si no fos Llavaneres. Per això, encara que sembli mentida, els llavanerencs que voldran es pronunciaran el 28 de febrer sobre la independència de Catalunya, i per escalfar l’ambient hem preparat això:
Dimarts 9 de febrer. Empresaris per l’Estat Propi. Conferència del Centre Català de Negocis, a càrrec de Lluís Llopis, responsable de premsa del CCN, que presentarà i clourà l’acte; Jaume Vallcorba, sotspresident del CCN, que parlarà del dèficit fiscal i les limitacions al desenvolupament català; Juli Martí, cap de protocol del CCN, que perorarà sobre els avantatges d’un Estat propi i del full de ruta per assolir-lo, i Ramon Carner, president del CCN, que dissertarà sobre les esperances desfetes i el futur de Catalunya. A les 20:30h a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal (c. Clòsens, 65) de Llavaneres. Hi hem convidat tots els botiguers i la majoria d’empresaris del poble.
Dijous 18 de febrer. Debat sobre la independència de Catalunya entre Àngel Colom (que postularà el SÍ) i Montserrat Nebrera (que defensarà el NO). A les 20:30h a la Sala Polivalent del Casal de Llavaneres.
A més, algunes formacions polítiques faran campanya de cara a la consulta del 28 de febrer. Santiago Espot, de Catalunya Acció, demanarà el SÍ el 19 de febrer, a les 20:30h, a la Biblioteca Municipal. I Elisenda Paluzie, d’ERC, també demanarà el SÍ l’endemà, 20 de febrer, a les 20:30h, a Ca l’Alfaro. Sembla que les JNC també faran campanya, però no en tinc notícies certes. Una campanya pel NO seria molt benvinguda, però de moment no se'n sent el tam-tam.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 1 hora
5 comentaris:
Hola, bona nit,
Em dic Francesc Magrinyà i de tant en tant visito el vostre blog, fet que sempre m'és un gaudi perquè expliqueu coses molt interessants i amb un català superb.
La vostra entrada d'avui m'ha fet despertar la curiositat vers una qüestió que em té intrigat de bon de veres. És la següent:
-Què ho fa que Llavaneres hagi esdevingut un cau de gent espanyolista i del PP?
Rebeu una salutació ben cordial
Francesc Magrinyà
Bon dia, senyor Magrinyà.
Gràcies per les vostres visites i per les vostres paraules. La pregunta que feu no és fàcil de respondre, perquè per entendre què ha passat a Llavaneres cal fer una mica d'història, i tot plegat no es pot resumir en un comentari com aquest.
Deixeu-me dir, però, que en els anys de la República Llavaneres era un municipi sociològicament (i electoralment)normal: un poble rural del Maresme que votava majoritàriament partits conservadors, com els altres pobles de la comarca, però no més que els altres (Arenys de Mar, per exemple, era, electoralment parlant, més de dreta que Llavaneres).
El canvi es va produir a partir del 1939, en la immediata postguerra. I com que això ho vaig resumir en un altre apunt, us mostro la clau per accedir-hi:
http://joancalsapeu.blogspot.com/2009/11/de-llavaneres-linfern.html
(D'altra banda, si aneu a les etiquetes de comentaris i cliqueu "Llavaneres", també trobareu de seguida aquesta entrada, de títol "De Llavaneres a l'infern").
Salutacions cordials.
Sr. Calsapeu,
Moltes gràcies per les vostres explicacions. Miraré aquesta entrada vostra que esmenteu.
Aprofito, d'altra banda, l'ocasió per dir-vos que he fe un petit comentari a l'entrada on parlàveu de l'article d'en Joan Barril al Periódico sobre la llei de cinema.
Una forta encaixada
Francesc Magrinyà
PSDT: Pel que fa a mi, em podeu anomenar directament Francesc i dir-me de tu, que fet i fet encara no he arribat a la cinquantena i doncs, parafrasejant en Serrat, fa vint anys i escaig que només tinc vint anys....
Francesc,
T'acabo d'enviar a l'adreça electrònica de la UPC una relació de 141 normes que imposen l'ús de l'espanyol. Crec que la llista és incompleta, però no en deuen faltar gaires (potser sis, set o vuit normes). Gràcies pel teu interès.
Una encaixada ben ferma.
Sr. Calsapeu,
Moltes gràcies per la informació.
A reveure
Francesc Magrinyà
Publica un comentari a l'entrada