divendres, 15 de febrer del 2008

Eliot i l'educació

El desastre a què ens han abocat les darreres reformes educatives és conegut de tothom. Els que munyim les virolles dins aules de secundària en podem explicar de grosses, però no cal. Ja us en feu al càrrec. Com també sabeu que la gènesi de la catàstrofe fou la LOGSE, aquell engendre letal ordit lluny de les aules i abraçat amb passió per la feligresia progre.

Ara ens ho tornem a fer mirar. Sembla que la Conselleria d’Educació està disposada a intervenir a fons per redreçar torts. Ja tocava. N’hi ha que han fet marrameus. Jo no. A mi, la música de les Bases per a la Llei d’educació de Catalunya m’agrada. De la lletra, ja en parlarem.

Doncs bé, com que ara convé parlar-ne, vull recordar una reflexió que T. S. Eliot va publicar el 1948 a Notes per a la definició de la cultura. Ja fa uns anys, d’això, oi? Doncs ningú no ho diria. Vegeu: “És possible que l’afany d’educació sigui més gran allí on adquirir-la és fa més difícil, una dificultat que no és insuperable, però que només es venç a base de sacrificis i privacions. Si això és vera, cal deduir que les facilitats per rebre educació han de conduir-nos a la indiferència i que imposar-la universalment fins a la maduresa ens durà a ser-li hostils. Assolir un percentage elevat de persones instruïdes potser és menys important per a una societat que el respecte a l’estudi.”

Ja ho veieu: clavada. Sí sí, dit i fet: l’accés universal a l’educació ha dut molts alumnes a la indiferència i a l’hostilitat davant el fet educatiu (sigui què sigui això de l’educació, que del cert no ho sap ningú). Els danys frontals, laterals i col·laterals de la pífia els patim dins l’aula dia a dia, hora a hora. (Jo, per exemple, fa deu anys podia comentar textos literaris a classe; ara és impensable). Per això, quan sento parlar d’esforç, exigència, responsabilitat, disciplina, autonomia per a la direcció dels centres… les ales del cor em fan mamballetes. Ara falta que els fets estiguin a l’alçada de les paraules.

Jo em permeto de fer –si me’n doneu llicència– quatre suggeriments. Un, deixar de considerar una conquesta social el fet de tenir tota la població de catorze i quinze anys estabulada dins aules. Dos, no mesclar, en els centres de secundària, els nois que volen estudiar amb els que no volen fer-ho. Tres, refusar la idea (no explicitada, però molt estesa) que tothom, faci el que faci, ha de tenir el títol d’ESO. I quatre, buscar l’excel·lència, o sia discriminar positivament els bons alumnes.

Suposo que Eliot donaria per bons aquests propòsits.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La generalització de l'ensenyament ha de comportar un major grau de desenvolupament social. Aquest fet teòric potser no ha anat més enllà de representar un simple índex d'avaluació comparativa entre societats. En el fons però potser no resulta un mètode amb suficients garanties. Perquè? Doncs perque a la fi la societat prima les habilitats enginyoses a les excel·lències. I en aquestes valoracions hi hem de trobar part de l'anomenat fracàs escolar.
Un altre capítol ens hauria de portar a entendre les particulars etapes evolutives dels alumnes. No tothom està preparat per a l'estudi, i menys a les mateixes edats biològiques. Segurament sovint foragitem excel·lències per qüestions d'enquadraments temporals. I això és de difícil solució en una uniformitat educativa. Possibilitar diferents itineraris formatius, no restrictius, seria una millor solució que no pas la discriminació positiva dels alumnes en base a uns únics criteris valoratius. La personalització del procés educatiu crec que hauria de ser un objectiu però això s'enfronta a la rendibilitat immediata i la dictadura pressupostària.
En el fons no ens creiem el valor de l'educació ...

Anònim ha dit...

D'acord. De fet, quan dic "discriminació positiva dels bons estudiants" faig una abstracció dins la qual caben totes les mesures que permetin
de cultivar l'excel·lència: personalitzar el procés educatiu per la via d'ampliar la gamma d'itineraris en el segon cicle d'ESO n'és una. I sí, trobo que aquest hauria de ser un dles objectius.

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!