L'Església homosexual

La jerarquia catòlica no vol que els homosexuals es casin, i tampoc que tinguin fills. Em sembla perfecte. A casa no volem gossos i no n’hi ha. D’acord amb les directrius de l’Església catòlica, els catòlics gais tindran el cel mig guanyat si s’abstenen de casar-se, i l’acabaran de guanyar si se n’estan d’afillar ningú. Cadascú es traça el camí cap al cel com bonament sap i pot.
Ara bé, els homosexuals no catòlics, me’ls deixin en pau, per favor. I els catòlics heterosexuals farien bé de desoir les crides a la croada contra la moral i la llibertat dels altres, així com ningú en mou contra ells. El codi moral catòlic, i les normes de conducta que hi estan associades, són collonuts… però són d’ús intern de la comunitat catòlica. ¿Que avortar és pecat? Doncs que no avortin i tan amics, tu. Els no catòlics ja ens espavilem, no ens sentim al·ludits en els sermons dominicals, i ens guardem com de caure d’exigir que el nostre receptari ètic sigui llei per a tothom.
És tan fàcil d’explicar que fa angúnia explicar-ho. La separació d’Església i Estat és un dels requisits de la democràcia; però n’hi ha un altre, de requisit, que no s’invoca amb la claredat necessària i és tan elemental com el primer: la no ingerència d’una comunitat religiosa en el codi d’una altra comunitat (religiosa o areligiosa). Si l’Església catòlica no és capaç d’entendre això, tornaran a batejar jueus en el carrer a cop de granera xopa. I això sí que no. No pot ser que sis segles hagin passat en va.