La dada és important i urgeix divulgar-la. Segons Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial, “la justícia espanyola ocupa el 46è lloc en imparcialitat i el 64è en independència, per sota de Botswana, Nepal i Uganda”. No m’estranya, atès que a Espanya el poder executiu s’ingereix en el judicial (per reprimir l’esquerra abertzale), el judicial s’ingereix en el legislatiu (¿on s’és vist que un jutge entri al Parlament de Gasteiz per donar ordres, en processi membres de la Mesa i se’n rigui de la immunitat parlamentària?), tanca diaris, segresta revistes; i el legislatiu fa flors i violes (el ple de l’Ajuntament barceloní i el Parlament de Catalunya en el cas del traçat del TGV) o es confabula amb els altres dos poders per boicotar la democràcia (il·legalització de partits, vulneració del dret a elegir i ser elegit, interdicció de referèndums...). Tot plegat és d’una perversitat aborronadora que demana un PROU! col·lectiu tipus Cuní als matins de TV3.Diguem-ho clar. A l’Estat espanyol, la separació de poders és una fal·làcia; l’estat de dret, una quimera; Montesquieu, un desconegut; les autonomies, una faula; l’Estatut i les competències exclusives del Govern català, una broma; el Parlament de Catalunya, uns encants; les balances fiscals són arcanes, i la dita societat civil catalana [!?], una bella dorment. La qualitat democràtica del conjunt és vomitiva. ¿Què punyetes hi fem, en aquest ball de màscares on només ens treuen a ballar per trepitjar-nos? ¿On les fan, els partits catalanistes, les sessions de treball per organitzar l’Operació Sortida? M’ho diguin, per favor, que friso d'apuntar-m'hi.
5 comentaris:
Estic d'acord que la classe política és prou clar a què juga, a mantenir la butaca o a aconseguir-la, però jo mantinc l'esperança en la societat civil. I en aquesta societat civil hi incloc tothom qui en el referèndum votarà "sí", ni que no s'autoanomenin independentistes.
JC
D'acord. Però passa que és la "societat civil" la que ha d'empènyer els polítics cap al referèndum -ells no ho faran- i la qui, l'endemà del referèndum, ha d'exigir respecte per la decisió democràtica de la gent, sota amenaça d'insubordinació nacional massiva. I això demana una societat civil desperta i exigent que ara no hi és.
No hi ha "operació sortida". Tant sols hi ha presa de posició per no quedar en fora de joc. Aquesta és la interpretació del pragmatisme polític al que s'han sotmès les esperances sobiranistes. La societat civil és una entelèquia o un calaix de sastre on s'hi vol barrejar tot allò que no és controlable. Una altra cosa seria parlar dels moviments cívics d'àmbit sobiranista que haurien d'envaïr espais no estrictament polítics i amb un alt referent social i ecològic. Però tot això ens hauria de conduïr a una relativització de les forces polítiques i entendre que depenem del teixit associatiu que sapiguem impulsar en tots els àmbits. No tot ho hem de deixar en mans dels polítics professionals, doncs sovint esdeven presoners del sistema predominant desde les pròpies dinàmiques possibilistes.
Anònim té raó quan diu que la societat civil és "una entelèquia o un calaix de sastre on s'hi vol barrejar tot allò que no és controlable". Sovint cometem l'error de dir "societat civil" parlant dels nostres, i oblidem que hi ha altres "societats civils" amb les quals no simpatitzem, que de tant en tant treuen el cap i ens enquimeren. I, autoenganyant-nos, diem "mira quin munt de gent!" en comptes de dir "mira la societat civil que no és de la meva corda".
Dit altrament: Si hi ha diverses societats civils i a més no ho semblen, vol dir que no hi ha societat civil.
Publica un comentari a l'entrada