L’ésser humà és un animal essencialment erroni. És l’única bèstia que, davant un os, en comptes de rosegar-lo –una actitud que fóra intel·ligent–, li treu punxa i en fa un coltell, envesteix els seus consemblants sense tenir-ne necessitat i genera així una resposta igualment o desigualment agressiva que li ocasiona dolor, pèrdues materials, danys físics, tensió nerviosa i malestar espiritual, cosa la qual desemboca necessàriament en la poesia.
1 comentari:
Fascinant!
Publica un comentari a l'entrada