divendres, 13 de maig de 2011

Extensió de Villatoro


El poema de Vicenç Villatoro fa així:
La primera persona del plural és mentida. (Sense invitació, Proa, 2011)
Jo el continuo com segueix:
La segona persona del plural és una il·lusió lingüística.
I li poso aquesta cua:
La tercera persona del plural és una amenaça.