Tot apunta que Acció Cultural del País Valencià no podrà pagar els 800.000 euros de multa per portar TV3 al sud de la Sénia; que l’edifici que allotja l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València serà embargat, i que el Partit Popular no pagarà electoralment la belitrada. Tant de bo m’equivoqui. Miro d’entendre-ho i no me’n surto.
El País Valencià és bo d’entendre de Madrid estant i mal d’entendre, en canvi, des de Barcelona. I és que el país de l’Estellés s’ha fet, les últimes dècades, amb l’ànim de complaure els amos de Madrid i de fer-lo indigerible per als veïns de dalt. València està pensada perquè els madrilenys s’hi posin com a cal sogre; i perquè als catalans ens sigui un esbarzer. Ser català és un tràngol, allí baix. A ningú li agrada que el triturin.
De la Sénia en amunt costa d’entendre que els valencians votin massivament uns polítics que viuen contra la cultura, contra l’ètica, contra la llengua, contra la intel·ligència, contra el paisatge, contra la llibertat, contra la memòria, contra el país en definitiva, i a favor, descaradament, de l’economia domèstica. Una societat que es posa voluntàriament en mans de gent així em deixa perplex i em produeix vergonya intravenosa –no pas aliena, perquè el País Valencià també és el meu país.
No sóc prou intel·ligent per entendre-ho. Per això demano ajuda, busco algú que em doni llum. I em fa l’efecte que n’he trobada una mica en Sèneca. A les Epístoles morals a Lucili, un diria que el filòsof no era cordovès sinó valencià, i que es planyia del país que li havia tocat a la rifa:
“No és possible caminar pel camí dreturer –escriu Sèneca–: ens en desvien els pares, ens en desvien els serfs. Ningú no s’equivoca només per a un mateix, sinó que escampa la seva insània en els més pròxims i sofreix, al seu torn, la d’aquests. I per això en cada home es reuneixen els vicis de la plebs, perquè la plebs els hi ha comunicat. Cadascú, mentre empitjora els altres, s’empitjora ell mateix; ha après el mal, després l’ha ensenyat i així ha nascut aquella enorme malícia de l’ambient: perquè s’ha acumulat en un sol lloc tota l’avolesa que cada u sap.”
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
INDEPENDÈNCIA 2014
DINERS FÀCILS, DINERS TÈRBOLS
COMENÇA LA INSUBMISSIÓ FISCAL
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada