diumenge, 15 de maig de 2011

Clàssics i romàntics



Escriu Proust a Sobre la lectura: “és el públic (el públic intel·ligent, és clar) qui és romàntic, mentre que els mestres (fins i tot els mestres classificats de romàntics, els mestres preferits pel públic romàntic) són clàssics. [...] I, recíprocament, els clàssics no tenen comentaristes millors que els «romàntics». Efectivament, només els romàntics saben llegir les obres clàssiques, perquè les llegeixen tal com van ser escrites, romànticament”.

És cert: l’escriptor jove adquireix consistència freqüentant els clàssics; i, d’altra banda, només l’escriptor madur sap calibrar el valor que hi ha en les produccions del jove. És curiós, però la biografia d’una persona com cal també és així: una llarga dialèctica entre el jove romàntic i el clàssic madur. Aquell esclata com un castell de focs i la vida l’empeny a l'alegria; aquest controla el foc, l’enforma, i troba en la contenció una voluptuositat nova que l’ajuda a viure.

2 comentaris:

Lior ha dit...

Ah, Joan, a més de poeta, també ets filòsof!
En el mateix llibre Proust diu:
Sens dubte, l'amistat que pren en consideració els individus, és una cosa frívola, i la lectura és una amistat. Però almenys és una amistat sincera,(...). A més, és una amistat alliberada de tot el que fa lletges les altres.(...) En la lectura, l'amistat de sobte torna a la seva primera puresa.(...).
Deixant de banda el concepte d'amistat que pren en consideració els individus de Proust, la definició de la lectura com a amistat és la més precisa i preciosa que conec sobre la relació amb la lectura. Ara ja sabem perquè ens mirem les nostres biblioteques (i les d'alguns altres) com ens les mirem.
En el paràgraf que he transcrit parcialment, hi ha una setència que no em puc estar de remarcar: Com que tots nosaltres, els vius, només sóm uns morts que encara no han entrat en funcions... :-)))

Joan Calsapeu ha dit...

Ni poeta ni filòsof, Lior. Només que em posseeix la passió d'escriviure. En el llibret (originàriament era un pròleg), Proust la clava: la lectura és l'amistat més desinteressada. Els amics demanen que estiguin per ells. El llibre no demana res i t'ho dóna sempre tot.

Una abraçada!