diumenge, 8 de maig de 2011

Una mostra d'Escriptures



L’altre dia vaig prometre de mostrar un bocí d’Escriptures, el poemari inèdit d’un servidor que Jordi Llavina va comentar a La Vanguardia. Avui compleixo la promesa. Jas cinc versicles i un poema:

 la gran quantitat de misèria vocàlica entatxonada dins les lletres dels imbècils, les paraules que s’arrosseguen i baven, que no saben dir res i no callen

*

els cereals que escampats a la plana esgrafien tiges tendres, romanços d’amor, i dels turons estant es veuen escrites i es llegeixen senceres

*

la cal·ligrafia esburbada del barri glòtic, la fraseologia d’andrones i retombs, la morfologia dels carreus, la semàntica que resulta d’apilar moltes ombres juntes

*

 l’eixugamot, l’astre blanc que xucla basses i fa cruis en terra per eixugar més endins, i quan ho fa durar molt desertitza llengües senceres

*

la naturalesa es rebolca dins nostre i a voltes s’embruta de pensament, però poc

*

som alhora escriptors,
escriptura i escriptori;
agents i pacients de l’escrivença;
tema, mitjà i gresol de codis;
missatge i missatgers
ni emissors ni receptors,
sinó tot al contrari

3 comentaris:

Lior ha dit...

Els he imprès (comencem a fer-nos antics...) per treballar-me'ls. De moment ja m'ha tocat el segon versicle i el poema.
Gràcies a l'Altíssim, en aquesta selecció no bufes on no s'ha de bufar... :-))

ricardgarcia ha dit...

Excel•lent, Joan. Fa ganes de més, de molt més!

Joan Calsapeu ha dit...

Lior, gràcies per l'atenció. Ara, ¿vols dir que no fas punyetes, amb això de la bufera? Li he demanat el parer a una biòloga i no hi veu cap mal, a bufar de tant en tant els baixos de les dames -sempre que no es facin excessos, esclar.

Ricard, gràcies. No sé pas com ho faré, per treure el ramat a pasturar.