L’altre dia vaig prometre de mostrar un bocí d’Escriptures, el poemari inèdit d’un servidor que Jordi Llavina va comentar a La Vanguardia. Avui compleixo la promesa. Jas cinc versicles i un poema:
*
els cereals que escampats a la plana esgrafien tiges tendres, romanços d’amor, i dels turons estant es veuen escrites i es llegeixen senceres
*
la cal·ligrafia esburbada del barri glòtic, la fraseologia d’andrones i retombs, la morfologia dels carreus, la semàntica que resulta d’apilar moltes ombres juntes
*
*
la naturalesa es rebolca dins nostre i a voltes s’embruta de pensament, però poc
*
som alhora escriptors,
escriptura i escriptori;
agents i pacients de l’escrivença;
tema, mitjà i gresol de codis;
missatge i missatgers
–ni emissors ni receptors,
sinó tot al contrari
3 comentaris:
Els he imprès (comencem a fer-nos antics...) per treballar-me'ls. De moment ja m'ha tocat el segon versicle i el poema.
Gràcies a l'Altíssim, en aquesta selecció no bufes on no s'ha de bufar... :-))
Excel•lent, Joan. Fa ganes de més, de molt més!
Lior, gràcies per l'atenció. Ara, ¿vols dir que no fas punyetes, amb això de la bufera? Li he demanat el parer a una biòloga i no hi veu cap mal, a bufar de tant en tant els baixos de les dames -sempre que no es facin excessos, esclar.
Ricard, gràcies. No sé pas com ho faré, per treure el ramat a pasturar.
Publica un comentari a l'entrada