Llegeixo, al Manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki (Pików, 1761 - Uladawka, 1815), el que segueix: “I els vampirs entre altres són un invent nou, si es pot dir així. Jo en distingeixo dues menes: els vampirs d’Hongria i de Polònia, que són cossos morts que de nits surten de les tombes i van a xuclar la sang dels homes, i els vampirs d’Espanya, que són esperits immunds que animen el primer cos que troben, li donen tota mena de formes i...”
Potocki no s’ho inventa, això, per tal com la seva apreciació consona amb el Traité sur les apparitions des anges, des démons et des esprits et sur les revenants ou les vampires de Hongrie, de Bohême, de Moravie et de Silésie d’Augustin Calmet (1746), i també amb l’article «Vampirs» de les Questions sur l’Encyclopédie (1770-1772) de Voltaire.
Sigui com sigui, en la recreació que en fa Potocki els vampirs d’Espanya tenen una dieta més completa que la dels seus homòlegs de l’est, ja que, a més de xuclar la sang de llurs víctimes i damnar-los l’ànima, així mateix es complauen a devorar-ne la carn i escurar-ne els ossos. Això sí, tant els d’allí com els d’allà compten amb l’ajut interessat de bútxares i d’ànimes mesquines.
¿Què ho fa que em ve a la pensa la imatge de Josep Antoni Duran i Lleida?
EMILI DICKINSON
Fa 7 hores
2 comentaris:
Tens tota la raó, i me n'alegro que rescatis aquesta obra mestra del fantàstic (i del surrealisme) que és el Manuscrit trobat a Saragossa. Sobre diferències entre vampirs hi ha literatura, i els vampirs d'en Perucho també responen al model ibèric.
No em sé imaginar perquè has pensat en Duran i Lleida, sincerament. No crec que recordi gens Nosferatu, ni que sigui una mala persona. Ho dic així perquè jo li vaig dedicar alguns textos, fins que vaig rebre dos advertiments. Un d'ells (anònim) em demanava que vigilés amb les opinions que expresso al blog. L'altre (més agradable) em deia que en Duran no és una bona persona, i que més val no ficar-s'hi. És clar que algun dia algú hauria de gosar, no?
Lluís, el "Manuscrit trobat a Saragossa" és una novel•la formidable que no passa de moda. I és que avui passem tant de gust llegint-la com els europeus del segle XIX (la majoria dels quals, per cert, desconeixien l'existència d'aquesta obra mestra). El text està amarat d'un goticisme molt delicat, d'aire prerafaelita. És un text surreal cent anys abans del Surrealisme. És una meravella rara, una joia bibliogràfica. I un relat que sedueix i envesca.
¿Per què he pensat en Duran i Lleida? Molt fàcil: Catalunya és país vampiritzat per Espanya i el líder d'Unió és el macip més lleial, més esforçat, més servil, del Nosferatu nacional que ens malmena. Si Carrasco i Formiguera ressuscités, en format d'aparegut, i veiés què fa el seu successor, es moriria un altre cop -de vergonya, ara.
Publica un comentari a l'entrada