dimecres, 6 d’abril de 2011

Paradís perdut



Llegir és un paradís de paper i de tinta seca, un verger condemnat, com tots els paradisos, a l’extinció i a l’elegia. Només el fet de pensar-ho vol dir que l’he perdut. I escriure és una manera de plorar-lo.

Diuen que un dia tornarà. No ho sé. No ho crec. Els paradisos no tornen mai. Són com les basses i els safarejos plens de capgrossos de quan érem infants, que ja no hi són; com els raucs de les granotes i els gripaus, que ja no se senten. Són una forma de felicitat que mor darrere nostre, una pèrdua definitiva.

Envellir és això: anar de mancada i que les pèrdues siguin irreparables.

5 comentaris:

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Cada cop que surt un suport nou, es pronostica la fi de la lectura... no ho crec gens. Estic d'acord amb aquest article d'Anna Grau
http://abcblogs.abc.es/ny-sin-complejos/2011/3/29/la-lectura-electronica-es-necesariamente-idiotas
A més, veig alguna neboda meva que ni dorm per l'ànsia de llegir... naturalment, és una minoria entre els nens, com els adults que llegim més d'un llibre a l'any (!) som ja minoria.
Pel què fa als gripaus... me'n vaig trobar un l'altre dia a la terrassa d'un bar de Roma. Es clar que Roma és una ciutat plena de verd... A la meva terrassa hi tinc un bon grapat de sargantanes, i si no he posat encara una bassa per atreure els gripaus, és perquè encara no he pogut convèncer el marit que podríem evitar els mosquits tigre... la natura és rebel a les nostres barbaritats; la natura és meravellosa... dóna-li un centímetre verge i viurà.

Clidice ha dit...

No sóc gens pessimista, contràriament al que diu la Sandra, no crec que mai hagi hagut majoria de lectors, no s'ha perdut lectura, ans se n'ha guanyat. Els lectors empedreïts sempre hem estat ben pocs, tant de joves com de vells. Companys i companyes meus de classe, amb llicenciatura inclosa, llegeixen, si és que ho fan, un llibre a l'any. I el que importa no és el medi, sinó les idees :)

Anna Ch. Ramis ha dit...

Caram Joan ...crec que tens raó, a més ja ho hem parlat, amb criatures pel mig tot es torna molt més complicat, i evidenment això de la lectura no n´és una execpció.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Hola, Clídice, em dec haver expressat malament, perquè dic exactament el mateix que tu. Sóc optimista, més veient com llegeix la meva neboda o l'augmentat ritme de lectura d'una amiga meva des que ha comprat un llibre electrònic. Els lectors de llibre en paper sempre hem estat minoria; abans, ara i en el futur, però com més fàcil ens ho posin, com més formats, més possibilitat d'augmentar lectors. Llegiu l'article de la Grau.

Clidice ha dit...

Les meves disculpes Sandra per haver-te interpretat malament. Majoria o minoria llegim, doncs :)