dilluns, 25 d’abril de 2011

Farem un àngel



Avui esquinçaré la cortina
i la llum solar serà l’esperma.
Et miraré i dins les pupil·les
cavalcaràs sense brides un silè.
Et bufaré el cony amb frenesia
i engendrarem un àngel,
talment va fer el colom
amb la mare de Déu.

3 comentaris:

Lior ha dit...

És teu, que veig que no porta firma, oi? Això de bufar segons quines coses, ho tinc associat com a mala pràxis sexual (qualsevol metge o sexòleg et dirà que no s'ha de fer mai!), o sigui que llegir bufar i cony de costat em posa els pels de punta :-))

Joan Calsapeu ha dit...

Caram, doncs la veritat és que no havia reparat en l'aspecte mèdic de la cosa... Però vaja, com que tot plegat és metafòric -la llum del sol tampoc no és portadora d'esperma-, ¿oi que no m'ho tindràs en compte?

:-)

Lior ha dit...

No, no. Jo no. Però si a la teva dona li dones un disgust amb la bufera, a mi no em busquis... :-)))