Catalunya és l’únic país d’Europa on es destinen, en el batxillerat, més hores lectives a una llengua estrangera que no pas a la pròpia. Els alumnes fan dues hores setmanals de català, dues d’espanyol i tres d’anglès. En la pràctica, però, les dues hores de llengua i literatura catalanes es redueixen sovint a una, per mor d’activitats d’altres departaments, sortides, intercanvis escolars, exàmens, dies festius...
Hi ha qui diu que això no té importància, perquè tots els sagals tenen un domini prou bo de la llengua catalana en acabar l’ESO. El problema és que aquesta premissa és falsa: molts alumnes passen l’ESO sense saber prou català, sia perquè no l’han aprovat, sia perquè l’han “aprovat” d’aquella manera.
A més, la incorporació d’alumnes a tercer i quart d’ESO fa que acabin el cicle amb coneixements minsos o nuls de la llengua del país; els centres no disposen de cap aula d’acollida al batxillerat per atendre aquest nou alumnat; i l’exempció de l’assignatura de llengua catalana per als alumnes nouvinguts que s’han incorporat a partir de tercer d’ESO encara es preveu legalment per a les proves de selectivitat –en canvi, no hi és prevista l’exempció de l’espanyol, mira que maco.
El fet és que molts –però que molts– alumnes de batxillerat no tenen el català ben adquirit i els falten set pobles per arribar a dominar-lo mitjanament. Amb l’espanyol també passa, però menys. El català és més fràgil, més vulnerable i trencadís.
Això i més coses, amb tota la raó del món, conta la Plataforma de professors en defensa del català al batxillerat. Ernest Maragall no en va fer cas. Esperem que l’actual consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, tingui més sensibilitat i mostri més determinació.
9 comentaris:
Totalment d'acord, però malauradament crec que no és l'únic país d'Europa on això passa, aquí, al país basc, per exemple el tema està negre, negre. I no conec la situació a d'altres països, com Irlanda o Bretanya, per exemple, però em temo que també deuen destinar més hores lectives a llengües que no són la pròpia.
Accepto l'esmena, Anna. Hi ha nacions sense estat, a Europa, amb la llengua més esvaïda que la nostra. Jo em refereixo als països amb voluntat i capacitat de ser; és el nostre cas, encara -potser per poc temps. El cas d'Irlanda és l'excepció que confirma la regla.
El més escandalós és que diguin que quan un alumne surt de l'ESO ja té un català acceptable. No hi ha pitjor cec que qui no vol veure.
Si els hi dius aquí que el País Basc no entra dins la llista de països amb voluntat i capacitat de ser hi hauria una discussió força intensa, em temo (se les prenen molt a la valtenta aquestes coses, ja saps! ;)...ja posats, et convido a fer una ullada a les notes d'una catalana al país dels bascos...http://unaespiadimonis.blogspot.com/
Puigmalet,fer que el títol d'ESO comporti automàticament la possessió del nivell C de català és una trampa verinosa contra la llengua catalana, una mentida impietosa i una hipocresia malvolent. El tripartit -malhaja!- la va donar per bona. ¿Rectificarà, CiU?
Anna, no ho sabia, que ja tenies blog! I el trobava a faltar: així com tinc la dama d'Itàlia, vull tenir la dama d'Euskadi. I és interessantíssim, m'agrada molt. Enhorabona. T'enllaço i m'apunto al seguidors.
Benvingut! :)
absolutament d'acord, dues hores a la setmana de llengua...amb les carències que tenen... és desmoralitzador
És curiós (i lamentable) que les maniobres post-dictadura siguin sovint més eficients. No ens la van poder prendre i la perdrem solets.
Vaig haver de treure'm el C perquè per edat no em pertocava de forma "automàtica". Els meus fills el tenen, és clar, i em sembla una autèntica vergonya. Al final què és el que volem? Que aprenguin o que les estadístiques diguin el que ens agrada?
Ah! i qui es cregui que aprendran més anglès per fer-ne més o menys hores al batxillerat, és que no en té ni idea de com s'aprenen les llengües.
Publica un comentari a l'entrada