Potocki no s’ho inventa, això, per tal com la seva apreciació consona amb el Traité sur les apparitions des anges, des démons et des esprits et sur les revenants ou les vampires de Hongrie, de Bohême, de Moravie et de Silésie d’Augustin Calmet (1746), i també amb l’article «Vampirs» de les Questions sur l’Encyclopédie (1770-1772) de Voltaire.
Sigui com sigui, en la recreació que en fa Potocki els vampirs d’Espanya tenen una dieta més completa que la dels seus homòlegs de l’est, ja que, a més de xuclar la sang de llurs víctimes i damnar-los l’ànima, així mateix es complauen a devorar-ne la carn i escurar-ne els ossos. Això sí, tant els d’allí com els d’allà compten amb l’ajut interessat de bútxares i d’ànimes mesquines.
¿Què ho fa que em ve a la pensa la imatge de Josep Antoni Duran i Lleida?
