Avui he passat la tarda en una mesa de la Consulta sobre la independència al barri de Gràcia de Barcelona, al capdamunt del carrer Escorial. Al bar La iaia ens han donat el corrent i en acabat hi hem fet l’escrutini. Ens han tractat a cor què vols cor què desitges. Moltes, moltes gràcies. El millor de la consulta ha estat precisament això: l’escalf de la gent. Al matí, uns veïns s’han ofert als voluntaris de la nostra mesa per pagar totes les consumacions que fessin en el bar al llarg del dia. Tota l’amabilitat que l’Ajuntament ens ha negat ens l’ha donada la gent, amb escreix.
257.645 vots són molts vots: un 18,14% dels barcelonins majors de setze anys, incloent-hi els immigrants no censats. 85.484 vots més que en la consulta sobre la Diagonal. Són uns números que deixen en ridícul Hereu, la seva secta i el seu corifeu entregat, o sia El Periódico, el paper d’estrassa més antiperiodístic de tot Catalunya. Però això ja ho valoraran uns altres.
Jo em limitaré a consignar una de les anècdotes del dia. Un jovenot s’ha acostat a la mesa, ha exercit el seu dret i ha sentit la necessitat d’explicar el seu vot. “A mi els catalanistes no em convencen –ha engegat–, però quan veig Intereconomía m’encenc i dic: que els donin pel sac! I aquí estic.” Són paraules que em semblen significatives perquè resumeixen l’estat d’esperit del país. Els catalans som ara uns animals sentimentals ferits; més enllà de l’economia i de les infraestructures, ens sabem posseïdors d’una dignitat vexada. I això pesa molt. I ho arrossega tot. Fins i tot els qui diuen, encara, que no es deixaran arrossegar.
5 comentaris:
Felicitats, felicitem-nos. Seguim endavant.
i que mantinguin oberta intereconomia, malgrat tot, el millor aliat per la independència, i malgrat hem d'aguantar la bilis que els supura.
ENDAVANT!!
M'agrada la última reflexió. Crec que és un bon anàlisi del nostre tarannà! ;). Jo des de la distància ho he viscut amb molta alegria. La meva petita ciutat...la rosa de foc... mai deixarà de sorprendrem. Felicitats a tots els voluntaris.
Gran tasca, felicitats. Com diu la Cli, felicitem-nos i endavant.
Molt significativa l'anècdota.
Gràcies i felicitats. La d'ahir va ser una d'aquelles vivències que es recorden, amb orgull, tota la vida. Però el mèrit el tenen els voluntaris que han suat la cansalada durant quatre mesos fent replega de vot anticipat: ells són els herois de la jornada. Jo m'he limitat a recollir, el darrer dia, el fruit d'aquests esforços. Per a mi era important, perquè fa un any i mig vaig fer part d'una mesa a Arenys de Munt i ara no em volia perdre el tancament del cicle.
Publica un comentari a l'entrada