El sexe més bell del món és el bosquet zen de les senyoretes, l’entrecuix rasurat a fora vila, la rambla decorada amb un parterre delicat. El borrissol reduït a una tofa oval o rodona, tal vegada un triangle, un quadrilàter o un trapezi –tant és– que té com a centre el robí clitoral.
No m’abelleixen, en canvi, les frondes tropicals ni els fondals desèrtics que senyoregen en la pornografia. M’agraden els jardins. En aquest punt, la meva sensibilitat és noucentista.
I si la mà del jardiner és inexperta, el resultat final sembla encara més esplèndid, perquè un se sent orgullós de la petja que ha deixat en la intimitat de l’estimada. I en acabat ella es dreça, aèria, nimfal, i ell exulta. I aleshores ve quan somriu, coronada per sota, hierofàntica, feta llum. Com una marededéu que celebra l’adveniment del plaer.
4 comentaris:
"M'agraden els jardins. En aquest punt, la meva sensibilitat és noucentista."
Ha, ha, ha... Quin cop de genialitat, Joan. Feia més dies del compte que no entrava al teu blog.
Records!
Jordi
O sigui que no t'entona ni el sado ni el maso ni res d'això.Ets de la corda sensual-noucentista. Jo,en canvi,tinc una flaca irreprimible pel porno dur :-d_
:-)))
Caram, una confessió pública o potser púbica ...
Qui sigui el propietari d'aquest jardí noucentista segur que el vol enravenat. A cor que vols a boca que desitges.
Francesc
Publica un comentari a l'entrada