diumenge, 16 de gener del 2011

El sexe més bell del món



El sexe més bell del món és el bosquet zen de les senyoretes, l’entrecuix rasurat a fora vila, la rambla decorada amb un parterre delicat. El borrissol reduït a una tofa oval o rodona, tal vegada un triangle, un quadrilàter o un trapezi –tant és– que té com a centre el robí clitoral.

No m’abelleixen, en canvi, les frondes tropicals ni els fondals desèrtics que senyoregen en la pornografia. M’agraden els jardins. En aquest punt, la meva sensibilitat és noucentista.

I si la mà del jardiner és inexperta, el resultat final sembla encara més esplèndid, perquè un se sent orgullós de la petja que ha deixat en la intimitat de l’estimada. I en acabat ella es dreça, aèria, nimfal, i ell exulta. I aleshores ve quan somriu, coronada per sota, hierofàntica, feta llum. Com una marededéu que celebra l’adveniment del plaer.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

"M'agraden els jardins. En aquest punt, la meva sensibilitat és noucentista."

Ha, ha, ha... Quin cop de genialitat, Joan. Feia més dies del compte que no entrava al teu blog.

Records!

Jordi

Lior ha dit...

O sigui que no t'entona ni el sado ni el maso ni res d'això.Ets de la corda sensual-noucentista. Jo,en canvi,tinc una flaca irreprimible pel porno dur :-d_
:-)))

Joan ha dit...

Caram, una confessió pública o potser púbica ...

Anònim ha dit...

Qui sigui el propietari d'aquest jardí noucentista segur que el vol enravenat. A cor que vols a boca que desitges.


Francesc