dimecres, 19 de gener de 2011

Tot just si em diuen Pere



Al cinquè volum, titulat Refranys personals, de la col·lecció “El tresor popular de Catalunya” (Selecta, 1980), Joan Amades recull una rondalla que, ves per on, té una lectura en clau política. Com que és breu, la reporto tal qual:

“Conta la rondalla que dos caminants desconeguts es trobaren al cap d’un pont. Per travessar-lo es feia pagar pontatge i es prenia el nom dels que passaven. Un dels caminants era un gran cavaller castellà que, en ésser-li demanat el nom, en lloc d’aquest i el cognom, com solien donar els preguntats, donà amb tota pompositat més d’una dotzena de noms afegint un llarg rengle de títols nobiliaris, honres, glòries i honors i que durà més d’un quart la seva enumeració. Un cop hagué acabat tan llarga lletania, el ponter li digué que havia de pagar una unça per travessar el pont, puix que allí es calculava el preu del pas per la categoria del personatge i aquesta dels noms i honors que tenia. El vanitós cavaller es trobà que no portava sinó un miserable ral al damunt i, amb tot i els seus grans honors, títols i llinatges, no pogué passar el pont, puix que el ponter no li volgué fiar. Renegà, maleí i amenaçà, però no tingué altre remei que treure’s les calces i passar el riu amb l’aigua fins a la cintura. L’altre caminant era un ric marxant català que, en ésser preguntat pel seu nom, contestà: “Tot just si em diuen Pere” i, com que gairebé ni nom no tenia, el deixaren passar de franc i ràpidament.” (p. 153)

Vet aquí un precedent (el pas franc d’en Pere pel pont) de la frase cèlebre de Pujols, allò dels catalans que anirem pel món i ho tindrem tot pagat. Vet aquí, també, dues maneres diferents d’estar en el món, perquè les ínfules del castellà són precisament les que el fan caure avall, i, en canvi, la humilitat del català fa que el pont li sigui bo de passar. Però tot això és pura fantasia, esclar. La realitat feresta i actual és que el castellà priva en Pere de passar el pont, tot engegant-li: “Si jo, que sóc cosa grossa, no puc passar pel pont, tu, que ets insignificant i estàs a les meves ordres, tampoc hi passaràs”.

4 comentaris:

tirantlobloc ha dit...

Haurem de començar a fer ponts sobre els quals no calgui que hi passin els espanyols.

Clidice ha dit...

allò de "tallar els ponts"?

Joan Calsapeu ha dit...

Ai, els ponts! "Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills", escrivia l'Espriu a Sepharad.

I, alhora de la veritat, ni diàleg, ni comprensió ni estima. Adéu, ponts.

Joan ha dit...

Els ponts de diàleg no s'han de trencar mai. Però què caram, som enginyosos. Ja trobarem un barquer que ens ajudi a creuar ... o farem una barca amb les nostres pròpies mans.

Diuen que a l'altra banda hi ha Europa!