Parèmies arpitanes

Complint la promesa que vaig fer en l’apunt anterior, us mostro una teringa de proverbis arpitans que he traduït al català. N’he triats setze. Els he trets del Dictionnaire francoprovençal/français (i viceversa), però també es troben al llibre Proverbes, Adages, Formules et Ritournelles (p. 337-349). Aquestes parèmies van ser caçades entre 1919 i 1940 a la regió de Bugê. Les retrobem, sense a penes cap diferència, arreu d’Arpitània, i així mateix, en les llengües respectives, a França, Occitània i Catalunya. Aquest feixet de màximes és una mostra llampant de seny popular i de sentit pràctic, i en conjunt fa una veritable filosofia dels humils que no ha perdut pas vigència.

Cél que dit ren, il consent.
Qui calla, consent.

Du pied ou de l’èpâla lo polyen ressemble a la cavala.
Dempeus o d’ajagut, el poltre s’assembla al cavall.

Iqué que los laboriérs pllôront, los mêssoniérs riont.
Vet aquí que els llauradors ploren i els segadors riuen.

Més lo diâbllo at, més il vôt avêr.
El dimoni, com més en té, més en vol.

Qui bien chante, qui bien dance, est un metiér que gouéro n’avance.
Qui canta bé, qui balla bé, és un mestre que no progressa gaire.

On cognêt los rechos a la dèpensa.
Els rics es coneixen en el rebost.

On ne prend pas des mouches avouéc de venégro.
No és pas amb vinagre que es cacen mosques.

Ce qu’est a tués n’est a nion.
El que és de tots no és de ningú.

Il fât bon devegnir viely, màs il fât mâl s’y trovar.
Fer-se vell és bo, però trobar-s’hi no.

Il fôt tojorn gouardar na piérra por sa sêf.
Convé guardar sempre una pera per a la set.

Un môvés arrengement vâlt mielx qu’un bon procès: cél que gâgne s’en vint sen chemise, cél que pèrd s’en vint tot nu.
Un mal acord val més que un bon judici: qui guanya en surt sense camisa i qui perd en surt tot nu.

Frâre que frâre, los liârds sont los liârds.
Diners són diners, també entre germans.

Quand lo râteliér est vouedo, los ânos sè batont.
Quan el pessebre és buit, els ases es barallen.

Il ne fôt pas prendre lo nid avant d’avêr la cage.
No s’ha d’agafar el niu abans de tenir la gàbia.

Jamès biô cllochiér n’at dèfigurâ égllése ou paroche.
Un bell campanar mai no ha desfigurat església ni parròquia.

Il ne fôt pas sè dèchôciér devant que de s’alar cuchiér.
Un no s’ha de descalçar sinó quan se’n va a jóc.