diumenge, 9 de gener del 2011

El llibre del Cercle Català de Negocis



Per fi he trobat el llibre que recull els drapets que el Cercle Català de Negocis ha penjat a l’estenedor últimament. El títol és Catalunya estat d’Europa (CCN, 2010) i m’ha costat Déu i ajuda trobar-lo. Com que fa quatre anys que als vespres gairebé no puc sortir del niu, entre les cent mil coses que m’he perdut hi ha els actes públics del CCN; per això per a mi és important tenir el llibre.

 El president del Cercle, Ramon Carner, enceta el volum citant un article que Josep Puig i Cadafalch publicà el 1889 a La Veu de Catalunya, un text memorable que fa així:
“Ésser espanyols avui no surt pas a Catalunya molt acomodo. Per a ésser lleials s’ha de dir una cosa: Catalunya amb el que paga compra un mercat. Però el dia que al treball català, que va entrant al mercat universal (globalització), no li surti a compte pagar una comissió tan grossa per a mantenir el mercat espanyol, aquell dia perillarà la integridad del territorio. La indústria catalana treballa com mai s’hagués vist i per lo tant la data s’acosta.”
El llibre del CCN demostra que aquell dia ja ha arribat i posa al descobert el saqueig de recursos, la devastació econòmica, l’escanyament sistemàtic perpetrats contra Catalunya per una maquinària de succió i de destrucció que ha vist multiplicat el seu poder els darrers vint anys. Espigolo quatre dades a manera d’exemple:
El desembre de 2009, l’agència de qualificació Moody’s feia públic que Espanya lidera l’anomenat “índex de la misèria”, el qual suma dues variables que indiquen la salut d’una economia: dèficit públic + taxa d’atur.

Després del dit “anivellament solidari”, la renda dels catalans baixa de la posició 3 a la 11, per sota de Melilla.

En l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, el 2009, Catalunya cau de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13. Catalunya s’enfonsa.

El 1980, el producte interior brut (PIB) per capita de Catalunya era 9 punts superior al de Madrid, mentre que el 2006 era la comunitat madrilenya la que avantatjava Catalunya en 18 punts.

 Durant el període 1999-2009 han desaparegut a Catalunya 9.100 empreses industrials per tancament i deslocalització; al costat d’això, la Comunitat de Madrid ha vist créixer la seva indústria durant el mateix període en més de 650 empreses.

A la primeria dels 80, Madrid i Catalunya tenien un nombre semblant de seus de grans empreses, mentre que avui Madrid en té el triple que Catalunya.
Tres conclusions, ves: 1) El sector públic espanyol no havia tingut mai tant de poder, tributari o regulador, com ara: la seva capacitat per afavorir o marginar un territori és immensa, i actua implacablement contra Catalunya. 2) Espanya ha trencat el pacte no escrit a l’inici de la transició, segons el qual Madrid seria la capital política de l’Estat i Catalunya tindria llibertat per a desenvolupar-se econòmicament. 3) L’economia catalana no és competitiva ni viable dins Espanya.

4 comentaris:

ricardgarcia ha dit...

Joan, si no el coneixes mira't el vídeo d'aquest enllaç: http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1%E3%80%88=Cat
També és del Cercle Català de Negocis. Segur que t'interessarà.

Lior ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lior ha dit...

Doncs ara, que en facin una versió amb lletres de coloraines i dibuixets, a veure si ho entenem tots d'una vegada i fem el que toca...
Catalunya, Espanya i el Sudan,Francesc Puigpelat

Joan ha dit...

Res de nou, però cal explicar-ho fins a l'avorriment mentre encara tinguem quelcom per explicar.