dijous, 27 de gener de 2011

Espavilar



¿Sabeu quina és l’etimologia del verb espavilar? És d’allò més curiosa, i l’he trobada en un paper tan poc setciències com el calendari Maragall, al revers del full corresponent al 14 de gener. Mireu què hi diu:

“Antigament, els blens de les espelmes s’havien d’anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D’aquests blens se’n podia i se’n pot dir de molt diverses maneres, com ara metxa o el definitivament preterit pavil o pàvil. D’aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, espavilar, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l’espelma per revifar-la, va acabar, per mor d’una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d’avivar l’enteniment –la llum, doncs– d’algú.”
No em digueu que la imatge no fa pessigolles. Perquè Catalunya és la flama que va per extingir-se, si no és que els escolans tenen prou traça per tallar el pàvil i avivar el foc. I finalment Jordi Pujol s’ha espavilat, ha dit l’obvietat: que dins Espanya, Catalunya és morta, i fora d’Espanya, és viva. Que les paraules de l’expresident encoratgin la poda del pavil. Que el país s'espavili, i el govern també. Que la flama reprengui. Que qui gosi aturar-nos per la força es cremi.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

No puc evitar entristir-me pel temps perdut per la seva obstinació pro-espanyolista durant tots els anys, i ara, quan ja no hi pot fer res, cau del cavall? :(bo

Joan Calsapeu ha dit...

Pujol ha fet perdre mooooooolt de temps al país. I ha renunciat a servir-se d'una magnífica eina de pressió en el joc aquell del peix al cove: l'aspiració independentista.

Però no se'n treu res, de passar el dia mirant al retrovisor. I el ressentiment no du enlloc. Més val tard que mai.

Lior ha dit...

Jo tampoc puc evitar fer una ullada pel retrovisor de tant en tant,i no només m'entristeix...Deu ser un tros de pàvil que m'hauré de tallar per veure-hi més clar.
I a veure si despreteritzem el mot pàvil,tant bonic,i preteritzem metxa,que deu ser un altre tros de pàvil sobrant de la llengua i que la farà més lluminosa.

Joan ha dit...

Curiosa etimologia. És evident que el passat no ha estat el millor, però ens cal construir el futur des del present. Espavilem doncs, que la cosa ja crema.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord: penso que no ens podem permetre el luxe de menysprear la gent que es converteixi en independentista. De fet, una vegada iniciat el procés segur que en sortiran de sota les pedres. Ens ha d'unir el futur i no el passat.
I una consideració lingüística: el verb 'espavilar', en el sentit que tu el fas servir, és pronominal i, per tant, crec que hauria de ser:
'que el país S'espavili, i el govern també'.
Records a la família,

Eudald

Joan Calsapeu ha dit...

Eudald, tens raó: "espavilar" és transitiu quan significa 'esmocar', però pronominal si significa 'adquirir vivor d'enteniment, d'enginy'. Gràcies per l'esmena.

Una abraçada.