dissabte, 22 de gener de 2011

El 'Dictionnaire francoprovençal/français' (i viceversa)



En Marcel Banús m’ha obsequiat amb una joia de la romanística, el Dictionnaire francoprovençal/français-français/francoprovençal de Dominique Stich (Éditions Le Carré, 2003). Un raig de gràcies, Marcel. I és que el DFF és més que un diccionari bilingüe: és una finestra oberta a la cultura arpitana, per tal com incorpora una gramàtica d'aquesta llengua, la llista dels topònims principals en la llengua del país, un diccionari de neologismes, un informe sobre l’ortografia supradialectal arpitana (dita ORB) i una antologia de textos literaris arpitans en la grafia originària i en ORB. Deunidó, no?

És ben bé que ca magre cria puces, perquè l’arpità, a més de la marginació més feroç, oimés de suportar la minorització política i social més severa, ha arribat al segle XXI sense una ortografia consensuada. Prou que sabem, aquí, que sense posar ordre en la llengua no hi ha normalització possible. Perquè us feu una idea del desori que hi havia, basta comparar la frase que segueix, escrita de primer en ortografia fonètica de Franche-Comtât, i després regularitzada en ORB:

a) Kan y érou dzunou on se lvèy de bon èurò pask i foya s okupè dè bé:té.

b) Quand y’éro joueno on sè levàve de bôna hoera perce qu’il falyêt s’ocupàr des bétyes.

Si fèiem una ullada a les grafies d’aquest enunciat en els altres territoris del país (Aoste, Piemont, Noechâtel, Savouè, Forêz, etc.), ens adonaríem que la descomposició era més greu que no la que patia el català ara fa cent anys.

¿Voleu veure quina fila fa l’arpità ara que està endreçat? Vegeu deu refranys recollits a Bugê, al centre d’Arpitània, entre 1919 i 1940, i que m’he permès de traduir (en el pròxim apunt us en mostraré més):

Quand il tonne en avril, il fôt sè rejouir.
Quan a l’abril trona, cal celebrar-ho.

On fât coment pôt, on ne fât pas coment on vôt.
Es fa el que es pot, no pas el que es vol.

La pllove du matin n’arréte pas lo pelerin.
La pluja del matí no atura pas el pelegrí.

Quan il gèle en jouen, il gèle pan et vin.
Quan gela pel juny, gela el pa i el vi.

Entre mê et avril, la sèglla prend l’èpi.
Devers maig i abril, el sègol treu l’espiga.

Quan il est prod, il est bon (bien).
Si n’hi ha força, és bo.

Quatros uelys vèyont mielx que doux.
Quatre ulls hi veuen més que dos.

Il y at un bon Diô por los ivrognes.
Hi ha un Déu bo per als borratxos.

Los bons comptios fan los bons amis.
Comptes bons fan bons amics.

Un mal ne vint jamés solèt.
Un mal no ve mai sol.

I per postres, una "devinette" (una endevinalla o endevineta). Bon profit:

Metâds-o a la renvèrsa,
metâds-o a bochon:
Il pisse come un compagnon?
-Tiola.

Poseu-la panxa enlaire
o poseu-la de bocons:
ella pixa com ho fan
els companyons.
-La teula.