El llibre del Cercle Català de Negocis

Per fi he trobat el llibre que recull els drapets que el Cercle Català de Negocis ha penjat a l’estenedor últimament. El títol és Catalunya estat d’Europa (CCN, 2010) i m’ha costat Déu i ajuda trobar-lo. Com que fa quatre anys que als vespres gairebé no puc sortir del niu, entre les cent mil coses que m’he perdut hi ha els actes públics del CCN; per això per a mi és important tenir el llibre.

 El president del Cercle, Ramon Carner, enceta el volum citant un article que Josep Puig i Cadafalch publicà el 1889 a La Veu de Catalunya, un text memorable que fa així:

“Ésser espanyols avui no surt pas a Catalunya molt acomodo. Per a ésser lleials s’ha de dir una cosa: Catalunya amb el que paga compra un mercat. Però el dia que al treball català, que va entrant al mercat universal (globalització), no li surti a compte pagar una comissió tan grossa per a mantenir el mercat espanyol, aquell dia perillarà la integridad del territorio. La indústria catalana treballa com mai s’hagués vist i per lo tant la data s’acosta.”

El llibre del CCN demostra que aquell dia ja ha arribat i posa al descobert el saqueig de recursos, la devastació econòmica, l’escanyament sistemàtic perpetrats contra Catalunya per una maquinària de succió i de destrucció que ha vist multiplicat el seu poder els darrers vint anys. Espigolo quatre dades a manera d’exemple:

El desembre de 2009, l’agència de qualificació Moody’s feia públic que Espanya lidera l’anomenat “índex de la misèria”, el qual suma dues variables que indiquen la salut d’una economia: dèficit públic + taxa d’atur.

Després del dit “anivellament solidari”, la renda dels catalans baixa de la posició 3 a la 11, per sota de Melilla.

En l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, el 2009, Catalunya cau de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13. Catalunya s’enfonsa.

El 1980, el producte interior brut (PIB) per capita de Catalunya era 9 punts superior al de Madrid, mentre que el 2006 era la comunitat madrilenya la que avantatjava Catalunya en 18 punts.

 Durant el període 1999-2009 han desaparegut a Catalunya 9.100 empreses industrials per tancament i deslocalització; al costat d’això, la Comunitat de Madrid ha vist créixer la seva indústria durant el mateix període en més de 650 empreses.

A la primeria dels 80, Madrid i Catalunya tenien un nombre semblant de seus de grans empreses, mentre que avui Madrid en té el triple que Catalunya.

Tres conclusions, ves: 1) El sector públic espanyol no havia tingut mai tant de poder, tributari o regulador, com ara: la seva capacitat per afavorir o marginar un territori és immensa, i actua implacablement contra Catalunya. 2) Espanya ha trencat el pacte no escrit a l’inici de la transició, segons el qual Madrid seria la capital política de l’Estat i Catalunya tindria llibertat per a desenvolupar-se econòmicament. 3) L’economia catalana no és competitiva ni viable dins Espanya.