El poeta és un bufó que no fa riure: perquè no fa gràcia i no l’entenen.
Faig saber: Que l’ham poètic funciona, però desaconsello per raons estètiques la ingestió de les meves preses.
La poesia no ha de fer gràcia: ha de manifestar la gràcia. I això –ai las!– no és literatura.
Poesia és cultivar la profunditat de les sensacions; escoltar les tiges i les arrels com creixen, i dir-ho.
La poesia és una estratègia de consolació. I una manera de callar.
2 comentaris:
...jo ja fa temps que no faig gràcia i a vegades no m'entenc ni jo mateix, de jove les noies em trobaven bufó :)...ara, però, cultivo aquesta estratègia de consolació -ai las- altra cosa no queda.
Una abraçada des de Calella.
No és pas una mala estratègia, Rafael. Prou que ho saps. Una abraçada d'un aprenent de bufó.
Publica un comentari a l'entrada