Visc a Mataró. Però Visca Mataró, no. Perquè no puc sentir-me orgullós d’una ciutat que acaba de donar tres regidors a la Plataforma per Catalunya del feixista i xenòfob Josep Anglada. Una ciutat on passa això està, senzillament, malalta. La composició actual de l’Ajuntament és tenebrosa, amb un Partit Popular que creix d’un regidor i el racisme més descarnat instal·lat a la Sala de plens.
Ahir vaig fer d’apoderat de la CUP en un col·legi electoral al barri de Cerdanyola Sud, un baluard del PSOE, i les paperetes de la PxC feien una torre bessona que s’acostava en alçària a les piles del PSC i del PP. Tres regidors. ¿Per què? No estic en condicions de respondre, però sí que puc aportar sis elements per a l’anàlisi:
1) A Mataró la participació ha augmentat de sis punts i mig respecte a les eleccions municipals del 2007: s’ha passat del 46,77% al 53,21%. És fàcil que el partit d’Anglada s’hagi beneficiat d’aquest increment: gent que no votava i que ara ha anat a votar contra els immigrants.
2) No hi ha un transvasament visible de vots del PP a la PxC. Però és segur que el PP rep vot nou i en cedeix una mica a l'Anglada. Els racistes són transversals: reben vot de tot arreu.
3) CiU no ha fet la pujada que esperava: només ha sumat un regidor. Una bona part de votants que volien un canvi han apostat pel partit d’Anglada, no pel de Joan Mora.
4) La PxC ha obtingut el percentatge més alt de vot en el bastió socialista de Cerdanyola Sud: un 15,31%. Cerdanyola Nord, un altre feu tradicional del PSOE, ha donat un 14,46% als xenòfobs. Només en aquests dos barris el partit racista ha fet replega de 1.409 vots. Els altres graners socialistes també han afavorit Anglada: La Llàntia (12,15%), Cirera (11,84%) i Vista Alegre (11,44%). Eixample enllà, els racistes s’han situat sempre per sobre del 10%. Rocafonda és un cas a part: el barri amb més densitat de població nouvinguda dóna un 14,84% al partit d’Anglada.
5) El PSC ha perdut tres regidors i la PxC n’ha obtinguts tres. Casualitat?
6) En canvi, la PxC ha fluixejat al Centre i a l’Eixample (els barris de vot catalanista), amb un 5,37% i un 5,92% respectivament.
La meva impressió és que el gruix dels vots racistes de Mataró prové del PSC, de l’abstenció en menor mesura, i uns quants de CiU. Si una de les funcions dels partits és fer pedagogia, i sobretot pedagogia de la convivència, és clar que el fracàs és clamorós. I que la responsabilitat que el PSC té en el desastre és molt gran.
Fins ara teníem un problema al carrer. Ara el tenim al carrer i a l’Ajuntament. I ara jo sóc negre, i sud-americà, i xinès; parlo cent llengües (de cop sobte m’he tornat hiperpoligot). I la Plataforma per Catalunya va contra mi. Amb mentides, amb demagògia, amb odi. Amb una intolerable violència psicològica i política. Per ara. ¿Em defensareu?
8 comentaris:
És espantós. L'ou de la serp. És clar que t'ajudarem, ara hem de ser el gra al cul de tota aquesta gent, no deixar-los respirar...
Em sembla lamentable que la ignorància sigui reconeguda d'aquesta manera. És la mort del diàleg i la cultura.
Aquesta gent són uns ignorants, ni història, ni cultura ni economia... però què vols. El model de món que triomfa és el de l'insult fàcil, sense reflexió, els cinc minuts de glòria televisiva amb el nivell cultural del gripau.
Jo crec que els nacionalistes us hauríeu de demanar quina part de resposnsabilitat hi teniu, enlloc de tirar pilotes fora com si no us digués res. O la culpa també és de Madrid?
Joan de fet només ha sortit a la llum un problema que ja teniem i millor saber al que ens enfrontem. Una lacra social com aquesta quasi millor que la tinguem identificada i comptada, ara cal reaccionar.
Els feixistes no són malalts. Si ho llegim així no sabrem veure quines coses s'han fet malament i corregir-les. Per cert, l'enhorabona a les CUP per haver fet un pas endavant.
A mi em preoupa d'on surt aquest vot. D'on són els que han votat PxC? I els seus pares? Mon pare també és imigrant Andalús, però sap que quan ells van arribar van fer el mateix que els africans.
Que diu que què, en Lluís Bosch!?
Ja sé que fora d'Osona l'Anglada és poc conegut, però no fa falta veure el seu curriculum (les seves passades pel valle de los caidos, per Fuerza Nueva -com recordo els fatxes de l'institut!-, etc.) per veure-li el llautó; s'ha de ser obtús per votar aquesta ventositat.
Et planto un poema, els dos últims versos del qual, sent poeta, comprendràs molt bé.
EL POETA
De mi t'allunyes, hora. El batec
que fan les teves ales em fereix.
Jo tot sol, ¿què puc fer amb la meva boca?
¿Amb el meu dia? ¿Amb la meva nit?
No tinc cap estimada ni cap casa,
ni cap indret on viure.
Totes les coses a les quals em lliuro
es tornen riques mentre em consumeixen.
R.M.Rilke trad. Feliu Formosa i Joan Margarit.
Per al senyor Lluís Bosch:
Nacionalistes? Nacionalistes així a seques? Nacionalistes sense adjectivar? Això no existeix.
Hi ha un nacionalisme català, un nacionalisme francès, un nacionalisme espanyol (que està d'acord amb la situació legal de l'Espanya actual que es va formar després el 1715 amb la caiguda de Mallorca i amb la incorporació dels regnes de la Corona d'Aragó al regne de Castella) i un nacionalisme anglès. Hi ha un nacionalisme elaborat i un nacionalisme barroer i un nacionalisme banal. I un de feixista o nazi i un de demòcrata i respectuós. I un altre de dretà i un nacionalisme esquerrà.... I un nacionalisme ofensiu i un de defensiu... I segur que me'n deixo.
En tot cas, estic convençut que caldria adjectivar aquest nom amb què actualment designem l'instint, tan humà, de pertinença a una col.lectivitat.
Salutacions
Francesc Magrinyà
Publica un comentari a l'entrada