Un dia Jesucrist, endut per un rampell creador, va fer Menorca. Satisfet del resultat, el va mostrar a son pare, tot esperant una lloança. Però no va ser el cas. En comptes d’alabar Jesús, Déu li digué: “Ca, fillet. Fas quatre pastures dins la mar i ja te n’ufanes? Per tan poc no m’hi poso, jo. Goita.” I va fer Mallorca. Jesús va fer uns ulls com platets: quin muntanyam!, quines planes!, quin bé de Déu de paisatges enlluernadors!, i quines noces que feien el cel i la mar! Picat, el Crist se’n va pensar una, va fer mamballetes, clap clap clap!, i li va enflocar a son pare: “Ah sí? Doncs ara girarem les tornes: jo faré els mallorquins i tu els menorquins”. Déu s’hi va avenir, i tal dit, tal fet.
Aquesta me la van ennovar l’altre dia, i com que no la sabia, em fa goig compartir-la amb vosaltres. Això ho conten a Menorca, esclar.
2 comentaris:
Boníssim! Els menorquins si més no són llestos... ;-)
hahaha molt bo ;)
Publica un comentari a l'entrada