El 'Diccionari català de l'Alguer', de Josep Sanna

Diuen que el Correllengua fa poc servei, perquè només aplega els convençuts. Cosa que és certa només en part, perquè, si més no, fa servei als convençuts. A mi, el Correllengua d’enguany m’ha servit per trobar el Diccionari català de l’Alguer, de Josep Sanna. L’he topat en una parada de la CAL a Mataró, per un preu que fa riure. En Pere Mayans em diu que a Catalunya no es troba, que qui el vol l’ha d’anar a cercar a l’Alguer, on el preu del volum octuplica o decuplica el que n’he pagat. El volum no és cap novetat (és del 1988), però per a mi és una troballa.

Havent treballat durant quinze anys en el Diccionari, Josep Sanna va morir tot just després d’editar-lo. A la seva casa nadiua hi ha una placa [foto] que el recorda, sobretot, com un home bo. Ell va ser, juntament amb altres religiosos, un dels fundadors de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu. Com en la nostra Renaixença, l’operació de rescat de l’alguerès era plena de capellans (i de lírics dubtosos). A l’Alguer encara estan així, perquè el relleu laic de la cosa és migrat i mandrós, i la italianització, aplanadora.

Per això és emocionant tenir a les mans el Diccionari de Sanna, un repertori de 25.000 paraules antigues i modernes, patrimonials i manllevades (del sard, de l’italià i del castellà), adaptades a l’ortografia normativa. Per tal de salvar la falla que hi ha entre la normativa i la pronúncia real, l’autor incorpora dues transcripcions fonètiques, l’una segons els signes gràfics italians i l’altra segons l’Alfabet Fonètic Internacional. I, a més de la definició o definicions, hi ha l’equivalència en el català comú i exemples d’ús que en mostren el funcionament.

El volum està destinat sobretot als algueresos que volen aprendre a parlar, llegir i escriure bé la seva llengua, però és una delícia per als malalts de llengua que, com un servidor, ens perdem a les pàgines del diccionari com el rei Shahriar es perdia dins les contalles de Sherezade a Les mil i una nits.